al llarg de la seva història Jenifer Avila i Ariadna Esquius La prehistòria PALEOLÍTIC Caràcter màgicreligiós i funció datraure la cacera Pensament simbòlic amb una imatge funcional i una estètica no intencional ID: 799907
Download The PPT/PDF document "La funció de la imatge" is the property of its rightful owner. Permission is granted to download and print the materials on this web site for personal, non-commercial use only, and to display it on your personal computer provided you do not modify the materials and that you retain all copyright notices contained in the materials. By downloading content from our website, you accept the terms of this agreement.
Slide1
La funció de la imatge al llarg de la seva història
Jenifer
Avila
i Ariadna
Esquius
Slide2La prehistòria
Slide3PALEOLÍTICCaràcter màgic-religiós i funció d’atraure la cacera. Pensament simbòlic amb una imatge funcional i una estètica no intencional. L’artista desenvolupava el paper de xaman de la tribu.
Slide4PALEOLÍTICRepresentacions d’animals (cavalls, bisons, cérvols,…) en llocs inaccessibles o santuarisÚs de la transparència
Slide5NEOLÍTICRevolució agrícola (sedentarització de l’home, divisió
del
treball
,
aparició
de
l’oci
i
major
complexitat
de
pensament
)
Necessitat
de captar
l’aparença
canviant
de les coses
Representacions
situades
a les
zones
externes
dels
abrics
rocosos o a
l’aire
lliure
, en
barrancs
i
penya-segats
Slide6NEOLÍTICEl motiu principal de les representacions es converteix en l’home
social.
Amb
la
domesticació
dels
animals
aquest perden la seva posició.
Slide7NEOLÍTICLes creences de l’home agricultor tenen a veure amb
els
elements
naturals
Es
materialitza
en la
construcció
de megàlitsMenhirs i dòlmens
Slide8NEOLÍTICRepresentacions femenines relacionades amb la
maternitat
Slide9L'ART GRECOLLATÍ
Slide10L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaBurgesia mercantil: nous
valors
CULTURA ANTROPOCÈNTRICA+DEMOCRÀCIA:
valor social
de
l’artista
FUNCIÓ DE L’ART:
religiosa
i
mitològica
.
Exaltació
de la polis
L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEL PARTENÓ
Slide12L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaL’ACRÒPOLI
Slide13L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaL’EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAVÍDEO
http://bit.ly/1xX3Wz3
Slide14Slide15L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaL’ EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
- MIRÓ
(S.V
a.C
)
Discòbol
Slide16L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAPOLICLET (S.V a.C)
El
Dorífor
Slide17L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAFÍDIES (S.V a.C)
Slide18L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAUn dels exemples que il·lustra millor la tècnica de Fídies
:
frontó
occidental del
Partenó
(S.V
a.C
).
Slide19L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAESCOPES (S.IV a.C)
Slide20L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA LISIP (S.IV a.C)
L'Apoxiòmenos
Slide21L’ART GRECOLLATÍ - RomaCULTURA TEOCÈNTRICAFUNCIÓ DE L’ART: propaganda política. Artista anònim. Representa ideals estètics
Slide22L’ART GRECOLLATÍ - RomaPATRICIO BARBERINI i AUGUSTO
Slide23L’ART GRECOLLATÍ - RomaARC DE CONSTANTÍ
Slide24L’ART GRECOLLATÍ - RomaL'ESCULTURA ROMANA Influenciada per l'escultura grega: perfecció, bellesa, equilibri, diferents postures, etc.Retrats molt realistes.
Eina de glorificació de l'emperador o als alts comandaments polítics o religiosos.
Slide25L’ART GRECOLLATÍ - RomaELS MOSAICS
Slide26L’ART GRECOLLATÍ - RomaLES PINTURES
Temàtica
mitològica
Iconografia
religiosa
Slide27L’antic egipte
Slide28L’ANTIC EGIPTEFunció religiosa de l’art, d’exaltació del poder dels reis i faraons en una societat teocèntrica. El major rang social: REI (FARAÓ)Alta noblesa: alts funcionaris de l’administració i grans sacerdotsRang inferior: funcionaris subalterns, tècnics,
mestres
, sacerdots, superintendents,
obrers
especialitzats i
artesans
Camperols i servents
Slide29LA RELIGIÓRitus de culte als déusAdorats amb ofrenes i oracionsEls sacerdots ho organtizaven
Slide30ELS DÉUS EGIPCISRa: la font de tota vidaOsiris: assumeix el cicle vital del naixement, mort i resurreccióMort considerada com un passatge a una segona vidaÉsser humà composat pel ba
i el
ka
Slide31ARTFigures juxtaposades en plans superposatsImatges amb criteri jeràrquicCànon de perfilConstruccions: piràmides, temples i tombesEscultura egípcia: llei de la frontalitat
Slide32DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Slide33DE L’EDAT MITJANA AL BARROCAlta Edat Mitjana (S.V – X)
simbolisme religiós
servei de
l'església
noves tècniques i tendències d'estètiques
Baixa
Edat
Mitjana
(S.XI – XIV)
ofici
lligat a un gremi
Slide34DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt preromànicA la Península Ibèrica
:
ART VISIGÒTIC (S.V - VII
)
ART ASTURIÀ (S.IX - X
)
ART MOSSÀRAB (S.XI
)
Slide35DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt romànic
ARQUITECTURA
PINTURA
Funció
de la pintura:
DOCENT
Slide36DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt protogòticEl Pòrtic de la Glòria en què apareixen 24 ancians de l'Apocalipsis
Slide37DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt gòtic: destacar sobretot la pintura
i
l’
arquitectura
Càntigas
de Santa Maria
PINTURA
Slide38DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt gòtic: destacar sobretot la pintura
i
l’
arquitectura
Madonna en la
glòria
Lamentació pel Crist
mort
Giotto
di
Bondone
Slide39DE L’EDAT MITJANA AL BARROCUn gran exemple de la pintura gòtica és Jan Van Eyck.
El matrimoni
Arnolfini
Slide40DE L’EDAT MITJANA AL BARROCCatedral de Lleó
Església de Santa Maria del Mar
Slide41DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Catedral de Palma de Mallorca
Palau de la Generalitat
Slide42DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt RenaixentistaL’artista treballa al
servei
de la
Cort
Aparició
del
mecenatge
Cultura
antropocèntrica
FUNCIÓ DE L’ART:
religiosa
i
profana
Slide43DE L’EDAT MITJANA AL BARROCPINTURA
L’Últim Sopar
(1502) – Leonardo Da Vinci
Slide44DE L’EDAT MITJANA AL BARROCARQUITECTURA i ESCULTURA
San
Pietro
in
Montorio
(1502) –
Donato
Bramante
David
(1444-1446) – Donatello
Slide45DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt BarrocPèrdua de la cultura antropocèntrica
Objectiu
de
l’art
:
impressionar
i emocionar
ARQUITECTURA + URBANISME
Palau de Versalles (França):
Símbol
de
l'absolutisme
de Lluís XIV.
Basílica de
Sant
Per del
Vaticà
:
Símbol
del poder de
l'Església
Slide46DE L’EDAT MITJANA AL BARROCESCULTURA BARROCA: omnipresent- Religiosa i mitològica
Gian
Lorenzo
Bernini
.
Apol·lo
i Dafne:
Slide47DE L’EDAT MITJANA AL BARROCPINTURA: funció propagandística
La
Mort
de la
Verge
de
Michelangelo
Merisi
da
Caravaggio
Las
Meninas
de Diego
Velázquez
Slide48DE L’EDAT MITJANA AL BARROCEl Rococó (moviment artístic)
Francisco de Goya
Perro Enterrado En La Arena
Slide49Segle xx
Slide50INTRODUCCIÓArt influenciat per la política i la societat Després
de la
Il•lustració
, la
raó i la
ciència
van entrar en
crisi
.
Dues
guerres mundials, crisi europea i
crisi de la borsa nord-americana 1930. Progrés científic i tecnològicDos grans
moviments
al
segle
XX: les
avantguardes
i
l’art
postmodern
.
Slide51L’AVANTGUARDISMES’enfrontava a situacions més o menys establertes i acceptades per la majoria. Vinculada amb actituds socials progressistes. Recerca de renovar, experimentar i/o distorsionar un sistema de representació
artístic
Innovació
i ruptura de
preconceptes
Slide52L’AVANTGUARDISMEDiferents tendències en la pintura:·Fauvismo: color
de forma arbitrària,
en
relació amb la seva pròpia subjectivitat.
·Expressionisme:
deformació
de la realitat per expressar de forma més subjectiva la naturalesa i l’ésser
humà.
·Cubisme
i futurisme:
representava
les figures a través del desdoblament dels plans que composen la
seva superfície.El futurisme volia aproximar-se a una realitat visual més
profunda, evocant el moviment i la velocitat, multiplicant la representació successiva de la mateixa figura.