/
La  funció  de la  imatge La  funció  de la  imatge

La funció de la imatge - PowerPoint Presentation

scoopulachanel
scoopulachanel . @scoopulachanel
Follow
342 views
Uploaded On 2020-08-06

La funció de la imatge - PPT Presentation

al llarg de la seva història Jenifer Avila i Ariadna Esquius La prehistòria PALEOLÍTIC Caràcter màgicreligiós i funció datraure la cacera Pensament simbòlic amb una imatge funcional i una estètica no intencional ID: 799907

mitjana art grecollat

Share:

Link:

Embed:

Download Presentation from below link

Download The PPT/PDF document "La funció de la imatge" is the property of its rightful owner. Permission is granted to download and print the materials on this web site for personal, non-commercial use only, and to display it on your personal computer provided you do not modify the materials and that you retain all copyright notices contained in the materials. By downloading content from our website, you accept the terms of this agreement.


Presentation Transcript

Slide1

La funció de la imatge al llarg de la seva història

Jenifer

Avila

i Ariadna

Esquius

Slide2

La prehistòria

Slide3

PALEOLÍTICCaràcter màgic-religiós i funció d’atraure la cacera. Pensament simbòlic amb una imatge funcional i una estètica no intencional. L’artista desenvolupava el paper de xaman de la tribu.

Slide4

PALEOLÍTICRepresentacions d’animals (cavalls, bisons, cérvols,…) en llocs inaccessibles o santuarisÚs de la transparència

Slide5

NEOLÍTICRevolució agrícola (sedentarització de l’home, divisió

del

treball

,

aparició

de

l’oci

i

major

complexitat

de

pensament

)

Necessitat

de captar

l’aparença

canviant

de les coses

Representacions

situades

a les

zones

externes

dels

abrics

rocosos o a

l’aire

lliure

, en

barrancs

i

penya-segats

Slide6

NEOLÍTICEl motiu principal de les representacions es converteix en l’home

social.

Amb

la

domesticació

dels

animals

aquest perden la seva posició.

Slide7

NEOLÍTICLes creences de l’home agricultor tenen a veure amb

els

elements

naturals

Es

materialitza

en la

construcció

de megàlitsMenhirs i dòlmens

Slide8

NEOLÍTICRepresentacions femenines relacionades amb la

maternitat

Slide9

L'ART GRECOLLATÍ

Slide10

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaBurgesia mercantil: nous

valors

CULTURA ANTROPOCÈNTRICA+DEMOCRÀCIA:

valor social

de

l’artista

FUNCIÓ DE L’ART:

religiosa

i

mitològica

.

Exaltació

de la polis

Slide11

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEL PARTENÓ

Slide12

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaL’ACRÒPOLI

Slide13

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaL’EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAVÍDEO

http://bit.ly/1xX3Wz3

Slide14

Slide15

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaL’ EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA

- MIRÓ

(S.V

a.C

)

Discòbol

Slide16

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAPOLICLET (S.V a.C)

El

Dorífor

Slide17

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAFÍDIES (S.V a.C)

Slide18

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAUn dels exemples que il·lustra millor la tècnica de Fídies

:

frontó

occidental del

Partenó

(S.V

a.C

).

Slide19

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAESCOPES (S.IV a.C)

Slide20

L’ART GRECOLLATÍ - GrèciaEVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA LISIP (S.IV a.C)

L'Apoxiòmenos

Slide21

L’ART GRECOLLATÍ - RomaCULTURA TEOCÈNTRICAFUNCIÓ DE L’ART: propaganda política. Artista anònim. Representa ideals estètics

Slide22

L’ART GRECOLLATÍ - RomaPATRICIO BARBERINI i AUGUSTO

Slide23

L’ART GRECOLLATÍ - RomaARC DE CONSTANTÍ

Slide24

L’ART GRECOLLATÍ - RomaL'ESCULTURA ROMANA Influenciada per l'escultura grega: perfecció, bellesa, equilibri, diferents postures, etc.Retrats molt realistes.

Eina de glorificació de l'emperador o als alts comandaments polítics o religiosos.

Slide25

L’ART GRECOLLATÍ - RomaELS MOSAICS

Slide26

L’ART GRECOLLATÍ - RomaLES PINTURES

Temàtica

mitològica

Iconografia

religiosa

Slide27

L’antic egipte

Slide28

L’ANTIC EGIPTEFunció religiosa de l’art, d’exaltació del poder dels reis i faraons en una societat teocèntrica. El major rang social: REI (FARAÓ)Alta noblesa: alts funcionaris de l’administració i grans sacerdotsRang inferior: funcionaris subalterns, tècnics,

mestres

, sacerdots, superintendents,

obrers

especialitzats i

artesans

Camperols i servents

Slide29

LA RELIGIÓRitus de culte als déusAdorats amb ofrenes i oracionsEls sacerdots ho organtizaven

Slide30

ELS DÉUS EGIPCISRa: la font de tota vidaOsiris: assumeix el cicle vital del naixement, mort i resurreccióMort considerada com un passatge a una segona vidaÉsser humà composat pel ba

i el

ka

Slide31

ARTFigures juxtaposades en plans superposatsImatges amb criteri jeràrquicCànon de perfilConstruccions: piràmides, temples i tombesEscultura egípcia: llei de la frontalitat

Slide32

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC

Slide33

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCAlta Edat Mitjana (S.V – X)

simbolisme religiós

servei de

l'església

noves tècniques i tendències d'estètiques

Baixa

Edat

Mitjana

(S.XI – XIV)

ofici

lligat a un gremi

Slide34

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt preromànicA la Península Ibèrica

:

ART VISIGÒTIC (S.V - VII

)

ART ASTURIÀ (S.IX - X

)

ART MOSSÀRAB (S.XI

)

Slide35

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt romànic

ARQUITECTURA

PINTURA

Funció

de la pintura:

DOCENT

Slide36

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt protogòticEl Pòrtic de la Glòria en què apareixen 24 ancians de l'Apocalipsis

Slide37

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt gòtic: destacar sobretot la pintura

i

l’

arquitectura

 

Càntigas

de Santa Maria

PINTURA

Slide38

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt gòtic: destacar sobretot la pintura

i

l’

arquitectura

Madonna en la

glòria

Lamentació pel Crist

mort

Giotto

di

Bondone

Slide39

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCUn gran exemple de la pintura gòtica és Jan Van Eyck.

El matrimoni

Arnolfini

Slide40

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCCatedral de Lleó

 

Església de Santa Maria del Mar

Slide41

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC 

Catedral de Palma de Mallorca

Palau de la Generalitat

Slide42

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt RenaixentistaL’artista treballa al

servei

de la

Cort

Aparició

del

mecenatge

Cultura

antropocèntrica

FUNCIÓ DE L’ART:

religiosa

i

profana

Slide43

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCPINTURA

 

L’Últim Sopar

(1502) – Leonardo Da Vinci

Slide44

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCARQUITECTURA i ESCULTURA

 

San

Pietro

in

Montorio

(1502) –

Donato

Bramante

David

(1444-1446) – Donatello

Slide45

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCArt BarrocPèrdua de la cultura antropocèntrica

Objectiu

de

l’art

:

impressionar

i emocionar

ARQUITECTURA + URBANISME

 

Palau de Versalles (França):

Símbol

de

l'absolutisme

de Lluís XIV.

 

Basílica de

Sant

Per del

Vaticà

:

Símbol

del poder de

l'Església

Slide46

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCESCULTURA BARROCA: omnipresent- Religiosa i mitològica

Gian

Lorenzo

Bernini

.

Apol·lo

i Dafne:

Slide47

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCPINTURA: funció propagandística

La

Mort

de la

Verge

de

Michelangelo

Merisi

da

Caravaggio

Las

Meninas

de Diego

Velázquez

Slide48

DE L’EDAT MITJANA AL BARROCEl Rococó (moviment artístic)

Francisco de Goya

Perro Enterrado En La Arena

Slide49

Segle xx

Slide50

INTRODUCCIÓArt influenciat per la política i la societat Després

de la

Il•lustració

, la

raó i la

ciència

van entrar en

crisi

.

Dues

guerres mundials, crisi europea i

crisi de la borsa nord-americana 1930. Progrés científic i tecnològicDos grans

moviments

al

segle

XX: les

avantguardes

i

l’art

postmodern

.

Slide51

L’AVANTGUARDISMES’enfrontava a situacions més o menys establertes i acceptades per la majoria. Vinculada amb actituds socials progressistes. Recerca de renovar, experimentar i/o distorsionar un sistema de representació

artístic

Innovació

i ruptura de

preconceptes

Slide52

L’AVANTGUARDISMEDiferents tendències en la pintura:·Fauvismo: color

de forma arbitrària,

en

relació amb la seva pròpia subjectivitat.

·Expressionisme:

deformació

de la realitat per expressar de forma més subjectiva la naturalesa i l’ésser

humà.

·Cubisme

i futurisme:

representava

les figures a través del desdoblament dels plans que composen la

seva superfície.El futurisme volia aproximar-se a una realitat visual més

profunda, evocant el moviment i la velocitat, multiplicant la representació successiva de la mateixa figura.

Related Contents


Next Show more