L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA - PowerPoint Presentation

L’ESTAT  LIBERAL A ESPANYA
L’ESTAT  LIBERAL A ESPANYA

Embed / Share - L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA


Presentation on theme: "L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA"— Presentation transcript


Slide1

L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA(1808-1874)

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

1

© 2014 -

Julià Buxadera i Vilà

BUXAWEBSlide2

Eix cronològic Espanya 1788-1898Panorama polític del segle XIX

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

2

BUXAWEBSlide3

Partits polítics Espanya 1808-1868

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)3

BUXAWEBSlide4

El pas de l’Antic al Nou Règim

EDAT MODERNA

ANTIC RÈGIM

REVOLUCIONS BURGESES

EDAT CONTEMPORÀNIACronologiass. XVI-XVII-XVIIIss. XIX-XX-XXIPolíticaEstat absolutistaREVOLUCIÓ LIBERALEstat liberalEconomiaEconomia feudalREVOLUCIÓ INDUSTRIALEconomia capitalista

Societat

Societat

e

stamental

Societat

de

c

lasses

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

4

BUXAWEBSlide5

Primera etapaLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM(1788-1833)

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

5

BUXAWEBSlide6

Eix cronològic 1788-1833L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)6

BUXAWEBSlide7

Etapes polítiques 1788-1833

Etapes

Períodes

Regnat

de Carles IV(1788-1808)Guerra del

Francès

(1808-1814)

Doble

govern

:

Josep I Bonaparte

(1808-1813)

Junta Suprema i

Regència

(1810-1814)

Regnat

de

Ferran

VII

(1814-1833)

Restauració

absolutista

(1814-1820)

Trienni

Liberal

(1820-1823)

Dècada

Ominosa

(1823-1833)

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

7

BUXAWEBSlide8

El reformisme borbònic del segle XVIIIEl moviment cultural de la Il.lustració

va servir per a qüestionar les estructures de l'Antic Règim, en crisi des del segle XVIII en alguns països europeus. Els filòsofs il.lustrats, a més de criticar les institucions i el sistema socioeconòmic establert, van fer una sèrie de propostes revolucionàries, per tal d'aconseguir canvis profunds.

Fou a França on aquesta crítica va fer més estralls, i l'esclat de la Revolució de 1789 n'és la principal mostra.A l'Estat

espanyol, els aires de la Il.lustració es deixaren sentir poc. Els il.lustrats

espanyols foren una minoria i les seves propostes, a diferència de a França, per exemple, tendiren més a reformar que a canviar l'estat de les coses. No hi hagué pas una voluntat transformadora radical.En aquest sentit, el màxim exponent del reformisme espanyol és Carles III, rei d'Espanya entre 1759 i 1788, els ministres del qual (Aranda, Campomanes i Floridablanca, especialment) dugueren a terme una sèrie de reformes liberals, per bé que superficials i de resultats insuficients.Aquesta política reformista és coneguda com Despotisme I.lustrat, una política que podem sintetitzar amb el lema de "tot per al poble, però sense el poble".I és que, en efecte, els canvis que es feren no serviren pas per canviar de soca-rel les estructures vigents.Amb l'arribada al poder de Carles IV, rei entre 1788 i 1808, la política del despotisme es veu aturada. L'esclat de la Revolució Francesa, va provocar un arronsament evident. La por a que l'exemple francès tingués una rèplica a Espanya, va fer renunciar a seguir amb les reformes.A més, la forta crisi socioeconòmica, la mala política exterior, instigada per Godoy, i la greu crisi de l'Estat, fan que es consideri el regnat de Carles IV com l'inici de la  crisi de l'Antic Règim espanyol.La invasió de les tropes napoleòniques, l'any 1808, servirà per a que els liberals espanyols es llencessin a la consecució d'un nou ordre. Però fins a arribar a l'Estat liberal consolidat encara faltaven força anys. L'Antic Règim tardarà a caure totalment. A Espanya i a Europa.Introducció de BuxawebL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)8BUXAWEBSlide9

La Guerra del FrancèsA començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, amb l'excusa de la invasió de Portugal, segons l'acord près en el tractat de Fontainebleau

, i van ocupar les principals ciutats. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència (1808-1814), que a Catalunya fou coneguda com la guerra del Francès.La guerra entre Espanya i França cal inserir-la dins del context de la política expansionista de Napoleó Bonaparte per Europa.

En aquest període cal fixar-se en dos aspectes. D'una banda, el conflicte bèl.lic entre l'exèrcit francès i la resistència espanyola, tant de l'exèrcit, recolzat per la Gran Bretanya i Portugal, com de les guerrilles, grans protagonistes de la contesa. D'altra banda, la doble situació política que va viure el país: per un cantó, el règim oficial de Josep I, de talant liberal, acceptat pels anomenats afrancesats; per un altre, el govern clandestí format per les Juntes locals i provincials, aviat coordinades per la Junta Suprema Central, que a partir de 1810 esdevindrà Regència, en actuar en nom de Ferran VII. Aquest govern provisional i clandestí va convocar les Corts de Cadis, des d'on es van dur a terme les primeres transformacions polítiques de caire liberal a Espanya, encapçalades per la Constitució de 1812.

La guerra havia servit per a bastir un nou estat liberal, preparat per a Ferran VII. Un cop acabada definitivament la guerra, l'any 1814, l'arribada de Ferran VII, "el Desitjat", va resultar clau. El nou estat dissenyat per les Corts de Cadis, no fou acceptat ni pel rei ni per la majoria de la població, encara poc preparada per assumir un canvi tan radical, i Ferran VII va restaurar l'absolutisme.  D'aquesta manera, l'obra legislativa de Cadis va quedar en un no res, al menys momentàniament.

L'Antic Règim va continuar dempeus, però s'havia fet evident que un sector de la població estaria disposat a tot per tal d'imposar el liberalisme a Espanya. Començava llavors una època d'enfrontament entre absolutistes i liberals, una lluita perfectament palesa durant el regnat de Ferran VII.Introducció de BuxawebL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)9BUXAWEBSlide10

El regnat de Ferran VIIEl regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.En un primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820), Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i

reinstaura l'absolutisme. Els liberals seran reprimits i perseguits, però protagonitzaran diverses revoltes de caire insurreccional, els "pronunciamientos". Finalment, triomfarà el de Rafael del Riego

l'any 1820.Comença llavors el segon període, el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823). Ferran VII es veu obligat a jurar la Constitució de 1812 i la política espanyola torna a pintar-se de liberal. Però aquesta situació no va durar massa. El context internacional, l'època de la Restauració, hostil a qualsevol brot de liberalisme, va fer inviable el projecte liberal. L'any 1823, un exèrcit francès de la Santa Aliança, la salvaguarda de l'absolutisme europeu, envaïa l'Estat espanyol i feia possible el retorn a l'absolutisme.

El tercer període és la Dècada Ominosa (1823-1833). Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament. 

La crisi econòmica, derivada de sis anys de guerra, que cada cop s'agreujava més, va fer que el rei fes algunes concessions als liberals. Aquesta actitud contemporitzadora del rei, va fer que els sectors més conservadors i intransigents, els reialistes, s'enfrontessin a ell i pensessin com a alternativa en Carles Maria Isidre, el germà del monarca.Donada la situació del rei, sense fills barons, l'opció de Carles Maria Isidre era perfectament possible per l'existència de la Llei Sàlica, que impedia de regnar les dones. Però la promulgació de la Pragmàtica Sanció, que anul.lava aquella llei, va fer que Isabel, la filla gran de Ferran VII, fos nomenada hereva.El conflicte estava servit. Els liberals (recolzant Isabel) i els carlins (partidaris de Carles Maria Isidre) aviat entrarien en guerra. La Primera Guerra Carlina no només seria una disputa de pretendents a la Corona, sinó una clara lluita entre els dos models polítics que defensaven cadacun dels dos bàndols, l'absolutisme i el liberalisme.La victòria dels isabelins va fer possible la construcció d'un estat liberal a Espanya.Introducció de BuxawebL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)10BUXAWEBSlide11

La independència de les colònies americanes (1/2)Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part de l'imperi colonial d'Amèrica.

L'any 1808 dominava un territori immens que s'estenia des de Califòrnia fins al cap d'Hornos, i des de l'Atlàntic al Pacífic.L'any 1825, disset anys després, solament li restaven les illes de Cuba i Puerto Rico a l'Atlàntic (i les illes Filipines al Pacífic), que va acabar perdent a la guerra de 1898 contra els Estats Units.

Entre les causes de l'emancipació de les colònies americanes cal destacar factors interns i factors externs. Pel que fa als factors interns, la nefasta política colonial dels Borbons (corrupció  i marginació dels criolls a nivell polític, obsoleta política comercial, pressió fiscal, etc.) i l'existència, des de la segona meitat del segle XVIII, d'una consciència d'identitat pròpia. A nivell extern, l'exemple de la revolució americana (independència de les colònies britàniques dels Estats Units), l'extensió de les idees liberals europees, que

influiren

en les elits criolles il.lustrades, i, finalment, l'ajut econòmic i militar dels Estats Units i el Regne Unit, nacions interessades a comerciar lliurement en el continent.En definitiva, els factors clau del procés d'independència foren la incapacitat de la metròpoli per continuar mantenint l'imperi, i les aspiracions dels descendents dels espanyols nascuts a Amèrica, els criolls, a controlar políticament el seu propi territori.El buit de poder provocat per la invasió francesa de la península Ibèrica (1808) va determinar l'inici del procés d'independència de les colònies americanes. Les elits criolles prengueren la iniciativa independentista aprofitant la Guerra del Francès a Espanya. Quan va començar la guerra, optaren per no sotmetre's a l'autoritat de Josep Bonaparte i crearen Juntes que, a imitació de les espanyoles, van assumir el poder als seus territoris. Tot i que teòricament es mantenien fidels a Ferran VII, es negaren a acceptar l'autoritat de la Junta Suprema Central i, de fet, cap a l'any 1810 moltes es van declarar autònomes respecte de la metròpoli. Començava el procés imparable cap a la independència.L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)11BUXAWEBSlide12

La independència de les colònies americanes (2/2)El procés d'independència es pot dividir en dues fases:Entre 1808 i 1814, cal destacar les insurreccions (excepte en el virregnat del Perú) de les Juntes de govern, organitzades al marge de la metròpoli, que són contestades, quan retorna Ferran VII, amb l'enviament de tropes espanyoles, les quals aconsegueixen paralitzar temporalment els triomfs americans.

Entre 1815 i 1824, cal destacar les campanyes militars a gran escala, liderades per militars com José de San Martín, Simón Bolívar, Antonio José Sucre i Agustín de

Itúrbide, els quals van dur a terme una sèrie d'ofensives victorioses que en pocs anys van aconseguir d'independitzar gairebé tots els territoris americans.

En menys de dues dècades, la monarquia borbònica va perdre totes les seves colònies a l'Amèrica continental.Anys més tard, Cuba, que fins llavors s'havia mantingut fidel a la metròpoli, va iniciar el camí cap a la seva independència. El primer avís fou a partir de 1868, amb la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), que va acabar amb la concessió d'autonomia per part del govern espanyol. L'acció definitiva seria a partir del 1895, amb la Guerra d'Independència. La intervenció dels Estats Units en el conflicte (Guerra

hispanonord-americana de 1898) va comportar la pèrdua de Cuba (a més de Puerto Rico, i també Filipines).El "desastre del 98" significà la pèrdua definitiva de l'Imperi colonial a Amèrica.Els nous països americans s'organitzaren com a repúbliques, condicionats per la profunda divisió entre les elits criolles i la població indígena. Mentre els criolls, ja amb poder econòmic, també van monopolitzar el poder polític, els indígenes van seguir patint la marginació política, social i econòmica.Per a l'Estat espanyol, la independència de les colònies va significar la fi definitiva del seu estatus de potència internacional i la pèrdua d'un gran mercat i d'un proveïdor de primeres matèries barates, a més de la desaparició d'una important font d'ingressos fiscals.Fou un cop terrible, no només perquè Espanya va perdre pes en l'àmbit de la política internacional, sinó per al conjunt de l'economia espanyola. Catalunya, que havia entrat amb força, el segle XVIII, en el mercat americà, en patí les conseqüències, més que cap altre territori de l'Estat.Introducció de BuxawebL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)12BUXAWEBSlide13

La Guerra del FrancèsL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

13BUXAWEBSlide14

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)14

BUXAWEBSlide15

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)15

BUXAWEBSlide16

Les Corts de CadisL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)16

BUXAWEBSlide17

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)17

BUXAWEBSlide18

La Guerra dels MalcontentsL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

18

BUXAWEBSlide19

Els problemes de la Hisenda pública

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)19

BUXAWEBSlide20

La independència de l’Amèrica hispanaL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)20

BUXAWEBSlide21

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)21

BUXAWEBSlide22

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)22

BUXAWEBSlide23

El comerç espanyol amb Amèrica

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

23

BUXAWEBSlide24

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)24

BUXAWEBSlide25

Segona etapaLA CONSTRUCCIÓ DEL’ESTAT LIBERAL(1833-1868)

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

25

BUXAWEBSlide26

Eix cronològic 1833-1868L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)26

BUXAWEBSlide27

Etapes polítiques 1833-1868

Etapes

Períodes

Regnat

d’Isabel II(1833-1868)

Època

de les

regències

(1833-1843)

Regència

de

Maria

Cristina

(1833-1840)

Regència

d’Espartero

(1840-1843)

Majoria

d’edat

d’Isabel

II

(1843-1868)

Dècada

Moderada

(1844-1854)

Bienni

Progressista

(1854-1856)

Governs

d’Unió

Liberal i

moderats

(1856-1868)

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

27

BUXAWEBSlide28

El carlismeEl carlisme és un dels fenòmens més interessants de la història contemporània d'Espanya i Catalunya. S'origina arran del problema successori plantejat per Ferran VII. El fet de no tenir fills barons va fer que Ferran VII abolís la Llei Sàlica, que impedia de regnar les dones, a través de la Pragmàtica Sanció (1830). Amb aquesta decisió, el rei deixava oberta la successió a la seva filla Isabel.La jugada de Ferran VII fou rebutjada per Carles Maria Isidre, el seu germà, que aspirava a la corona. Ell i els seus seguidors sempre consideraren

il.legal la Pragmàtica Sanció i van fer valer els seus pretesos drets a la successió.S'obria així un conflicte dinàstic dins la família dels Borbó, que encara perdura avui en dia. Els descendents de la branca de Carles Maria Isidre, els carlins, es consideraren legítims aspirants a la Corona d'Espanya.

Les aspiracions carlines es concretaren en tres guerres i diversos intents per fer-se amb el poder, usurpat, segons ells, per la branca descendent d'Isabel de Borbó.

Les guerres carlines no foren només conflictes dinàstics, sinó lluites polítiques entre dues concepcions polítiques oposades. Els carlins eren defensors de la tradició (a la que

al.ludien per legitimar els seus drets) i dels seus valors inherents (Déu, Pàtria, Furs, Rei); consideraven el liberalisme una doctrina de la nefasta modernitat i , per tant, eren radicalment contraris a les reformes polítiques liberals. Els liberals, en canvi, apostaven per la modernitat i el progrés, d'acord amb els nous corrents que es vivien al món desenvolupat.D'aquestes guerres en sortiran guanyadors sempre els liberals. Això explica la consolidació de l'estat liberal a Espanya i la definitiva derrota d'aquells que encara somiaven amb el retorn a les velles estructures de l'Antic Règim o, si més no, en una societat tradicional.Introducció de BuxawebL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)28BUXAWEBSlide29

El regnat d’Isabel II (1/2)Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868) es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme al liberalisme. El carlisme representava la voluntat conservadora, la ideologia absolutista. Davant les

apiracions dels carlins, a la regent Maria Cristina no li va quedar altre remei, si volia mantenir el tron per a la seva filla Isabel, que ajudar-se dels liberals, facilitant d'aquesta manera l'accés al poder d'aquests. Serà el gran pas per a dur-se a terme la revolució liberal a Espanya.El liberalisme espanyol, però, va presentar, igual que a la resta d'Europa en aquella època, una important divisió. 

D'una banda, hi havia els liberals moderats, partidaris d'un règim liberal conservador, amb sobirania compartida, sufragi censatari, restricció de llibertats, defensors de la propietat i  dels interessos del més rics, l'alta noblesa i l'alta burgesia. 

D'altra banda, els liberals progressistes, partidaris d'un règim liberal més obert, amb sobirania nacional, sugfragi

censatari, però de base electoral més àmplia, i més llibertats, més aprop de la mitjana i petita burgesia.Els interessos d'ambos grups van fer complicada la consolidació de l'Estat liberal espanyol. Els moderats ho van tenir més bé, en tenir, des del principi, el recolzament de la Corona, a qui agradava molt més un tipus de liberalisme que no li fes perdre massa poder. Els progressistes, en canvi, no tindran altra mitjà que els pronunciaments militars per accedir al poder. Els militars, en efecte, jugaran un paper important en la revolució liberal espanyola, protagonitzant pronunciaments o cops d'Estat per fer-se amb el poder: els militars progressistes per accedir-hi i els militars moderats per recuperar-lo.Fent balanç, però, els moderats van disfrutar molt més del poder que els progressistes. Els progressistes governen només en curts períodes, però molt intensos en reformes. Entre aquests darrers, apareix una nova força política, els demòcrates, més agosarats, partidaris d'un liberalisme més obert encara, amb sobirania popular, sufragi universal i més llibertats.L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)29BUXAWEBSlide30

El regnat d’Isabel II (2/2)El panorama polític s'anava complicant. Per la dreta, els carlins van seguir defensant l'absolutisme i la tradició; la derrota en les tres guerres carlines, farà totalment inviable el seu projecte. Pel centre, els moderats i els progressistes difereixen en la intensitat i

profundidat de les reformes liberals. La Unión Liberal va intentar conjugar ambdues tendències. Per l'esquerra apareixen els demòcrates (més tard, els republicans).El liberalisme havia derrotat l'absolutisme, i el capitalisme i la societat classista s'anaren imposant d'una manera lenta però imparable, ara que la burgesia havia pogut fer-se amb el poder polític i va poder legislar en favor de la llibertat econòmica, base del capitalisme.

Però si bé el liberalisme s'havia consolidat, el problema era veure quin tipus de règim liberal es consolidava, si el model moderat o el model progressista.

En el regnat d'Isabel II distingim dos grans períodes:En primer lloc, l'època de les regències (1833-1843) , coincidint amb la minoria d'edat de la reina, amb la regència de Maria Cristina (1833-1840), amb majoria de governs moderats, i la regència del general

Espartero (1840-1843), amb govern progressista. En segon lloc, pròpiament el regnat d'Isabel II (1843-1868), amb governs moderats, llevat del parèntesi del Bienni Progressista.El desprestigi dels moderats, cremats per tants governs, i de la pròpia reina, va fer que el 1868, amb la Revolució de Setembre, aquesta hagués d'abandonar el país. Començava llavors una etapa democràtica, el Sexenni, en la qual les forces polítiques que havien quedat marginades per l'hegemonia dels moderats (progressistes, unionistes, demòcrates, republicans) tindran l'oportunitat d'imposar un nou tipus de liberalisme. La seva hora havia arribat, però el fracàs del seus projectes farà que, finalment, en l'època de la Restauració, acabi triomfant definitivament el liberalisme moderat.Introducció de BuxawebL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)30BUXAWEBSlide31

La primera guerra carlina(1833-1840)L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

31

BUXAWEBSlide32

La primera guerra carlina a CatalunyaL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

32

BUXAWEBSlide33

Guerrilles carlinesL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

33BUXAWEBSlide34

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)34

BUXAWEBSlide35

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)35

BUXAWEBSlide36

La reina Isabel IIL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

36BUXAWEBSlide37

El regnat d’Isabel IIL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

37

BUXAWEBSlide38

Governs d’Isabel IIL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

38

BUXAWEBSlide39

La inestabilitat política amb Isabel II

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)39

BUXAWEBSlide40

L’excepcionalitat política a CatalunyaL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

40

BUXAWEBSlide41

Electors a l’Espanya del segle XIX

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)41

BUXAWEBSlide42

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)42

BUXAWEBSlide43

Tercera etapaEL SEXENNI REVOLUCIONARIO DEMOCRÀTIC(1868-1874)

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

43

BUXAWEBSlide44

Eix cronològic 1868-1874L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)44

BUXAWEBSlide45

Etapes polítiques 1868-1874

Etapes

Períodes

Sexenni

Revolucionari(1868-1874)Revolució de Setembre de 1868Govern provisional del general Serrano(1868-1870)

Monarquia

d’Amadeu

I de

Savoia

(1871-1873)

Primera

República

espanyola

(1873-1874)

República

presidencialista de Serrano

(1874)

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

45

BUXAWEBSlide46

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)46

BUXAWEBSlide47

El Sexenni Revolucionari (1/2)El Sexenni 1868-1874 és l'etapa més democràtica del segle XIX, però també la més inestable. En poc més de sis anys l'Estat espanyol va conèixer una monarquia constitucional amb un rei estranger (Amadeu I) i una república (per primera vegada en la seva història).

La revolució de Setembre del 1868, "La Gloriosa", tenia un objectiu clar: fer fora la reina Isabel II i apartar del govern els moderats. L'èxit de la revolució va provocar, en efecte, l'exili de la reina i l'arribada al poder de les forces polítiques més o menys marginades durant el regnat d'Isabel II (progressistes i demòcrates, especialment).En el Sexenni es va intentar crear un règim liberal democràtic estable, però les divisions entre els partits polítics (amb projectes diferents), a part d'altres factors, van fer fracassar l'intent.

Durant el Sexenni (1868-1874) hem de parlar de quatre fases:

En la primera fase (1868-1871) té lloc la Revolució de Setembre del 1868, protagonitzada per les forces polítiques signants del Pacte d'Ostende, que donarà pas a la creació, a bona part del país, de Juntes revolucionàries (Cuba es va declarar independent i va forçar una guerra de deu anys, 1868-1878, contra Espanya) i finalment a la formació d'un Govern Provisional presidit pel general Serrano. Aquest govern fou l'encarregat de preparar un nou règim per a Espanya, que va quedar regulat per la nova Constitució del 1869. Segons la Constitució, Espanya seria una monarquia constitucional democràtica. Descartats els

Borbons i els carlins, calia trobar un rei que assumís la nova monarquia. Finalment, després d'un dur període de selecció, es va elegir com a candidat idoni a Amadeu de Savoia, fill del rei d'Itàlia.La segona fase (1871-1873) correspon al regnat d'Amadeu I. La monarquia no va acabar de funcionar, els carlins van provocar la Tercera Carlina (1872-1876) i el rei cada cop es trobava més aïllat, tant que finalment va acabar abdicant. Fracassada l'opció monàrquica, va arribar l'hora dels republicans.L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)47BUXAWEBSlide48

El Sexenni Revolucionari (2/2)La tercera fase és la Primera República espanyola (1873-1874), onze mesos amb quatre presidents i amb molts problemes. La divisió entre els republicans unitaris i els republicans federals, més l'acció revolucionària dels sectors radicals del federalisme (impulsors del cantonalisme o d'insurreccions federals), va fer fracassar també el model d'estat republicà. La Constitució republicana federal del 1873 no va ser més que un projecte. El cop d'Estat del general

Pavía (gener del 1874) va posar punt i final a la República.En la quarta fase (1874), Espanya va seguir essent oficialment una república, però en realitat hem de parlar d'una república presidencialista, amb un Govern Provisional, com el primer també presidit pel general Serrano, per decidir el futur polític del país.

I entre tanta incertesa i després de tant fracàs (ni monarquia ni república havien funcionat), l'alternativa de restaurar els

Borbons en el poder va anar guanyant adeptes.Un cop més, però, serà la força de les armes la que va decidir-ho. El cop d'Estat de Martínez Campos, el desembre de 1874, va facilitar la vinguda d'Alfons XII, fill d'Isabel II, per a ser coronat rei d'Espanya.

Sis anys després tornaven els Borbons. Començava una nova etapa en la història d'Espanya, la Restauració. I amb el retorn dels Borbons, tornarà el règim liberal moderat, ara ben preparat i organitzat (per Cánovas del Castillo, l'ànima del nou règim), amb l'objectiu d'acabar amb els problemes pendents (Tercera Guerra carlina, Guerra de Cuba,...), consolidar un règim liberal moderat estable, reduït a dos grans partits de centre (i marginant, per tant, totes les altres forces polítiques) i impedir l'acció revolucionària de les masses populars. En definitiva, la Restauració va tornar a dissenyar un poder, bé que modernitzat, que assegurés l'hegemonia del més rics (noblesa terratinent i alta burgesia).D'aquesta manera quedaven exclosos del sistema just aquells que durant el Sexenni havien perdut l'oportunitat d'assentar-se en el poder.Introducció de BuxawebL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)48BUXAWEBSlide49

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)49

BUXAWEBSlide50

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)50

BUXAWEBSlide51

Preu del blat a EspanyaL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

51

BUXAWEBSlide52

Les Corts Constituents del SexenniCorts del 1869

Corts

del 1873

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

52BUXAWEBSlide53

La Primera RepúblicaL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

53

Els

quatre presidents de la RepúblicaBUXAWEBSlide54

Revoltes federals a CatalunyaL'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

54

BUXAWEBSlide55

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)55

BUXAWEBSlide56

Què cal saber del període 1788-1833?Què

s’entén, a grans trets, per

revolució liberal?Quina diferència hi ha entre una

monarquia absoluta i una monarquia constitucional?

Què va ser l’anomenada guerra de la Independència o guerra del Francès?Distingir la ideologia dels grups polítics d’aquells temps: absolutistes, il.lustrats i liberals.Per què s’afirma que amb la Constitució de Cadis de 1812 es va donar el primer pas cap a la revolució liberal a Espanya?Ferran VII va ser un rei absolutista o liberal?Quines van ser les causes i les conseqüències de la independència de les colònies espanyoles?L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)56

BUXAWEBSlide57

Què cal saber del període 1833-1868?Les

diferències ideològiques entre les diferents forces

polítiques liberals del

període: moderats, progressistes

, unionistes i demòcrates.En què va consistir el conflicte dinàstic que es plantejà arran de la mort de Ferran VII?Quina transcendència va tenir la primera guerra carlina en el procés de revolució liberal a Espanya? Hi ha altres casos similars en altres països europeus?Explicar, de manera resumida, les conseqüències de les guerres carlines i fer balanç de la importància del carlisme en la història d’Espanya del segle XIX.Quines van ser les principals actuacions dels

governs

moderats

i

progressistes

durant

el

regnat

d’Isabel

II.

L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)57BUXAWEBSlide58

Què cal saber del període 1868-1874?Les

diferències ideològiques entre les diferents forces

polítiques liberals del

període: monàrquics amadeuistes

, monàrquics alfonsins, republicans federalistes i republicans unitaris.Sistematitzar les diferents causes que van originar la Revolució de Setembre de 1868.Quins van ser els motius pels quals Amadeu de Savoia va abdicar?Quins van ser els principals problemes de la Primera República que en van impedir la consolidació?Com es va produir la fi de la Primera República i el pas a un nou règim? Va ser un canvi democràtic? Explica-ho.L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)

58

BUXAWEBSlide59

Què cal saber sobre la Catalunya d’aquells temps?

Durant el període 1808-1868, la burgesia catalana va formular alguna

opció política pròpia? Explica-

ho.Què va caracteritzar

específicament el carlisme a Catalunya? On hi havia un clar predomini carlí?Què diferenciava el republicanisme català del republicanisme espanyol?Per què Amadeu de Savoia no va tenir gaire suport a Catalunya?Quina relació es va establir entre els governs republicans i les classes obreres i populars a Catalunya?L'ESTAT LIBERAL (1808-1874)59

BUXAWEB

By: tatyana-admore
Views: 2
Type: Public

Download Section


Download Presentation - The PPT/PDF document "L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA" is the property of its rightful owner. Permission is granted to download and print the materials on this web site for personal, non-commercial use only, and to display it on your personal computer provided you do not modify the materials and that you retain all copyright notices contained in the materials. By downloading content from our website, you accept the terms of this agreement.

View more...

If you wait a while, download link will show on top.Please download the presentation after loading the download link.

L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA - Description


18081874 LESTAT LIBERAL 18081874 1 2014 Julià Buxadera i Vilà BUXAWEB Eix cronològic Espanya 17881898 Panorama polític del segle XIX LESTAT LIBERAL 18081874 ID: 747480 Download Presentation

Related Documents