Anàlisi del cas TRANSBORDADOR ESPACIAL CHALLENGER Francesc Aulí Llinàs 14 de març de 2013 PUNTS IMPORTANTS ANÀLISI ÈTICA DESCRIPCIÓ DEL CAS CONCLUSIONS La tecnologia per molt poderosa que sigui sempre està desenvolupada i utilitzada per persones ID: 633887
Download Presentation The PPT/PDF document "ÈTICA PER A L'ENGINYERIA" is the property of its rightful owner. Permission is granted to download and print the materials on this web site for personal, non-commercial use only, and to display it on your personal computer provided you do not modify the materials and that you retain all copyright notices contained in the materials. By downloading content from our website, you accept the terms of this agreement.
Slide1
ÈTICA PER A L'ENGINYERIA
Anàlisi del cas:
TRANSBORDADOR ESPACIAL CHALLENGER
Francesc
Aulí
Llinàs -
14
de març de
2013Slide2
PUNTS IMPORTANTS
ANÀLISI ÈTICA
DESCRIPCIÓ DEL CAS
CONCLUSIONS
La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones.
Els conflictes solen aparèixer en situacions de
pressió
poc temps
persones no raonables
estrès
conflictes llargsSlide3
CONCLUSIONS
PUNTS IMPORTANTS
ANÀLISI ÈTICA
DESCRIPCIÓ DEL CAS
La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones.
Els conflictes solen aparèixer en situacions de
pressió
poc temps
persones no raonables
estrès
conflictes llargsSlide4
ANTECEDENTS
1969
La NASA inicia
estudis per desenvolupar
transbordadors espacials
reutilitzables.
Motivacions:
-Abaratir costos
-Permetre més missions
-Obrir la porta a una estació
espacial
1Slide5
ANTECEDENTS
1969
La NASA inicia
estudis per desenvolupar
transbordadors espacials
reutilitzables.
Motivacions:
-Abaratir costos
-Permetre més missions
-Obrir la porta a una estació
espacial
1972
El programa s’inicia.
Previsions:
-50 missions per any
-Costos estimats de $43 bilions
-5 transbordadors
-Aplicacions per ciència,
astronomia, defensa,...
1Slide6
ANTECEDENTS
1969
La NASA inicia
estudis per desenvolupar
transbordadors espacials
reutilitzables.
Motivacions:
-Abaratir costos
-Permetre més missions
-Obrir la porta a una estació
espacial
1972
1974
Es contracten vàries companyies
per desenvolupar parts dels
transbordadors.
Encarregats dels motors:
-
Rocketdyne
(motors del transbordador)
-
Martin-Marieta
(tanc extern)
-Morton-Thiokol
(coets de combustió sòlida)
El programa s’inicia.
Previsions:
-50 missions per any
-Costos estimats de $43 bilions
-5 transbordadors
-Aplicacions per ciència,
astronomia, defensa,...
1Slide7
ANTECEDENTS
1969
La NASA inicia
estudis per desenvolupar
transbordadors espacials
reutilitzables.
Motivacions:
-Abaratir costos
-Permetre més missions
-Obrir la porta a una estació
espacial
1972
1974
Es contracten vàries companyies
per desenvolupar parts dels
transbordadors.
Encarregats dels motors:
-
Rocketdyne
(motors del transbordador)
-
Martin-Marieta
(tanc extern)
-Morton-Thiokol
(coets de combustió sòlida)
El programa s’inicia.
Previsions:
-50 missions per any
-Costos estimats de $43 bilions
-5 transbordadors
-Aplicacions per ciència,
astronomia, defensa,...
1Slide8
ANTECEDENTS
1977
Morton-Thiokol
descobreix
un problema de rotació
en la juntura dels coets.
2Slide9
ANTECEDENTS
1977
Morton-Thiokol
descobreix
un problema de rotació
en la juntura dels coets.
1981
Es llança el primer
transbordador espacial
anomenat
Columbia
.
Dades:
-2 tripulants
-2 dies a l’espai
-Comprovacions rutinàries
2Slide10
ANTECEDENTS
1977
Morton-Thiokol
descobreix
un problema de rotació
en la juntura dels coets.
1981
1981
Es llança el primer
transbordador espacial
anomenat
Columbia
.
Dades:
-2 tripulants
-2 dies a l’espai
-Comprovacions rutinàries
Morton-Thiokol
descobreix
un problema d’erosió en
els anells de segellat
dels
coets que pot provocar
escapament de gasos.
2Slide11
ANTECEDENTS
1977
Morton-Thiokol
descobreix
un problema de rotació
en la juntura dels coets.
1981
Morton-Thiokol
descobreix
un problema d’erosió en
els anells de segellat
dels
coets que pot provocar
escapament de gasos.
1981
Es llança el primer
transbordador espacial
anomenat
Columbia
.
Dades:
-2 tripulants
-2 dies a l’espai
-Comprovacions rutinàries
2Slide12
ANTECEDENTS
1982 - 1985
El programa esdevé un èxit.
-Es reben els transbordadors
Challenger
,
Discovery
i
Atlantis
-Es realitzen 21 missions
-Les missions duren fins a 7 dies a l’espai
-Es comencen els experiments als quals està destinat el programa
3Slide13
ANTECEDENTS
1982 - 1985
El programa esdevé un èxit.
-Es reben els transbordadors
Challenger
,
Discovery
i
Atlantis
-Es realitzen 21 missions
-Les missions duren fins a 7 dies a l’espai
-Es comencen els experiments als quals està destinat el programa
1985
Gener
:
Morton-Thiokol
descobreix la pitjor degradació en un anell de juntura.
Juliol
:
es
comença un nou disseny dels anells de juntura per solucionar el problema de degradació.
Agost: s’informa al Nivell 1 de gestió de la NASA
del problema dels anells.
3Slide14
gener
de 1986
La NASA es troba sota pressió:
-Competició no prevista de l’agència espacial Europea força a la NASA a programar un número rècord de llançaments pel 1986
-El llançament previ al
Challenger
es posposa moltes vegades
-Es vol llançar el
Challenger
ràpidament per deixar l’estructura de llançament disponible pel següent transbordador, que porta una sonda per investigar el cometa
Halley
-Es vol que el
Challenger
estigui en òrbita quan el president Reagan s’adreci a la nació
EL LLANÇAMENT DEL
CHALLENGER
4Slide15
gener
de 1986
La NASA es troba sota pressió:
-Competició no prevista de l’agència espacial Europea força a la NASA a programar un número rècord de llançaments pel 1986
-El llançament previ al
Challenger
es posposa moltes vegades
-Es vol llançar el
Challenger
ràpidament per deixar l’estructura de llançament disponible pel següent transbordador, que porta una sonda per investigar el cometa
Halley
-Es vol que el
Challenger
estigui en òrbita quan el president Reagan s’adreci a la nació
El llançament del
Challenger
es posposa varis copis:
1) Es preveu mal temps i es vol evitar que el vicepresident viatgi a Florida innecessàriament
2) Microxip defectuós
3) Un front de mal temps i temperatures extremadament baixes s’acosta a Florida
dies previs al 27 de gener
de 1986
EL LLANÇAMENT DEL
CHALLENGER
4Slide16
gener
de 1986
La NASA es troba sota pressió:
-Competició no prevista de l’agència espacial Europea força a la NASA a programar un número rècord de llançaments pel 1986
-El llançament previ al
Challenger
es posposa moltes vegades
-Es vol llançar el
Challenger
ràpidament per deixar l’estructura de llançament disponible pel següent transbordador, que porta una sonda per investigar el cometa
Halley
-Es vol que el
Challenger
estigui en òrbita quan el president Reagan s’adreci a la nació
El llançament del
Challenger
es posposa varis copis:
1) Es preveu mal temps i es vol evitar que el vicepresident viatgi a Florida innecessàriament
2) Microxip defectuós
3) Un front de mal temps i temperatures extremadament baixes s’acosta a Florida
EL LLANÇAMENT DEL
CHALLENGER
4
dies previs al 27 de gener
de 1986Slide17
EL LLANÇAMENT DEL
CHALLENGER
La NASA vol intentar llançar el
Challenger
igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes.
27 de gener
de 1986
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Morton-Thiokol
director del projecte
enginyers
Té constància dels problemes de degradació en les juntures i que el fred pot accentuar aquests problemes
Ja s’havien queixat a
Thiokol
que a gestió no els donaven prou suport pel nou disseny de les juntures
TELECONFERÈNCIA
NASA
Larry
Mulloy
David
Mason
gestor d’alt nivell
enginyer
5Slide18
EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER
27 de gener
de 1986
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Morton-Thiokol
director del projecte
enginyers
TELECONFERÈNCIA
NASA
Larry
Mulloy
David
Mason
gestor d’alt nivell
enginyer
RECOMANACIÓ: POSPOSAR
La NASA vol intentar llançar el
Challenger
igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes.
5Slide19
EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER
27 de gener
de 1986
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Morton-Thiokol
director del projecte
enginyers
TELECONFERÈNCIA
NASA
Larry
Mulloy
David
Mason
gestor d’alt nivell
enginyer
DISCUSSIÓ SOBRE TEMPERATURES OPERATIVES
rang operatiu
10 a 37
mínima provada: 10.7
La NASA vol intentar llançar el
Challenger
igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes.
5Slide20
EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER
27 de gener
de 1986
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Morton-Thiokol
director del projecte
enginyers
TELECONFERÈNCIA
NASA
Larry
Mulloy
David
Mason
gestor d’alt nivell
enginyer
DISCUSSIÓ SOBRE TEMPERATURES OPERATIVES
rang establert
-1 a 37
mínima provada: 10.7
La NASA vol intentar llançar el
Challenger
igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes.
5Slide21
EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER
27 de gener
de 1986
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Morton-Thiokol
director del projecte
enginyers
TELECONFERÈNCIA
NASA
Larry
Mulloy
David
Mason
gestor d’alt nivell
enginyer
DISCUSSIÓ ACALORADA
La NASA vol intentar llançar el
Challenger
igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes.
5Slide22
EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER
27 de gener
de 1986
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Morton-Thiokol
director del projecte
enginyers
TELECONFERÈNCIA
NASA
Larry
Mulloy
David
Mason
gestor d’alt nivell
enginyer
DISCUSSIÓ ACALORADA
Treu-te el barret d’enginyer i posa’t el barret de gestor!
La NASA vol intentar llançar el
Challenger
igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes.
5Slide23
EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER
27 de gener
de 1986
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Morton-Thiokol
director del projecte
enginyers
Parla amb altres enginyers i
gestors i arriba a la conclusió que la temperatura és una causa de preocupació, però que les dades no eren conclusives, per tant recomana el llançament.
The new recommendation stated that the cold was
still a safety concern, but their people had found that the original
data was indeed inconclusive and their "engineering assessment" was that
launch was recommended, even though the engineers had no part in writing
the new recommendation and refused to sign it
La NASA vol intentar llançar el
Challenger
igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes.
5Slide24
EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER
27 de gener
de 1986
28 de gener
de 1986
Les temperatures baixen molt més del previst, arribant a una mínima de -13.
Per evitar la congelació de les tuberes d’aigua, es deixa córrer l’aigua durant tota la nit.
Moments abans del llançament, s’inspecciona la zona i es veuen grans plaques de gel. El personal que inspecciona la zona no estava al cas de la teleconferència del dia abans.
Tot i això, el gestor de la NASA decideix continuar amb el compte endarrere.
La NASA vol intentar llançar el
Challenger
igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes.
5Slide25
EL LLANÇAMENT DEL
CHALLENGER
27 de gener
de 1986
28 de gener
de 1986
Les temperatures baixen molt més del previst, arribant a una mínima de -13.
Per evitar la congelació de les tuberes d’aigua, es deixa córrer l’aigua durant tota la nit.
Moments abans del llançament, s’inspecciona la zona i es veuen gran plaques de gel. El personal que inspecciona la zona no estava al cas de la teleconferència del dia abans.
Tot i això, el gestor de la NASA decideix continuar amb el compte endarrere.
La NASA vol intentar llançar el
Challenger
igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes.
5Slide26
+0s
L’ignició
provoca una dutxa de gel.
+0.6s
Part del gel es xucla per conductes d’aire, provocant un desajustament en
l’ignició
dels diferents motors de 0.6 segons.
+0.8s
L’efecte del fred i del gel en les juntes provoquen un trencament del segellat i gasos a 2700 graus escapen del coet.
+1.2s
L’efecte del llançament segella temporalment la juntura.
+59s
El
Challenger
rep la ratxa de vent més forta en un transbordador.
+61s
El segellat temporal de la juntura es trenca i comencen a sortir flames que toquen el tanc de combustible.
+63s
Centenars de tones de combustible s’incendien, trencant en dos el transbordador.
EL LLANÇAMENT DEL
CHALLENGER
6Slide27
EL LLANÇAMENT DEL
CHALLENGER
Els 7 membres de la tripulació perden la vida.
Els costos econòmics pugen a 10 bilions de dòlars.
La NASA atura tots els llançaments durant 2 anys.
Tots els contractes i previsions es cancel·len.
L’agència obté el major descrèdit de la seva història.
+0s
L’ignició
provoca una dutxa de gel.
+0.6s
Part del gel es xucla per conductes d’aire, provocant un desajustament en
l’ignició
dels diferents motors de 0.6 segons.
+0.8s
L’efecte del fred i del gel en les juntes provoquen un trencament del segellat i gasos a 2700 graus escapen del coet.
+1.2s
L’efecte del llançament segella temporalment la juntura.
+59s
El
Challenger
rep la ratxa de vent més forta en un transbordador.
+61s
El segellat temporal de la juntura es trenca i comencen a sortir flames que toquen el tanc de combustible.
+63s
Centenars de tones de combustible s’incendien, trencant en dos el transbordador.
6Slide28
CONCLUSIONS
PUNTS IMPORTANTS
ANÀLISI ÈTICA
DESCRIPCIÓ DEL CAS
La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones.
Els conflictes solen aparèixer en situacions de
pressió
poc temps
persones no raonables
estrès
conflictes llargsSlide29
Confiança en el programa:
-Molts llançaments amb èxit
-4 transbordadors -Líders internacionals
Impaciència de la NASA:
-Raons econòmiques
-Pressions polítiques
-Retards acumulats
-Competició
ESA
-Cometa
Halley
CONTEXTUALS
7Slide30
Confiança en el programa:
-Molts llançaments amb èxit
-4 transbordadors -Líders internacionals
Impaciència de la NASA:
-Raons econòmiques
-Pressions polítiques
-Retards acumulats
-Competició
ESA
-Cometa
Halley
CONTEXTUALS
-En el 1979 es descobreix un problema (potencial) en les juntures dels coets.
-En el 1981 es torna a manifestar el problema en el segellat de les juntures.
-En el 1985 es comença un nou disseny del segellat i s’informa al màxim nivell de la NASA.
-Els enginyers es queixen reiteradament que a gestió no els donen prou suport pel nou disseny.
ENGINYERILS
8Slide31
Confiança en el programa:
-Molts llançaments amb èxit
-4 transbordadors -Líders internacionals
Impaciència de la NASA:
-Raons econòmiques
-Pressions polítiques
-Retards acumulats
-Competició
ESA
-Cometa
Halley
CONTEXTUALS
-En el 1979 es descobreix un problema (potencial) en les juntures dels coets.
-En el 1981 es torna a manifestar el problema en el segellat de les juntures.
-En el 1985 es comença un nou disseny del segellat i s’informa al màxim nivell de la NASA.
-Els enginyers es queixen reiteradament que a gestió no els donen prou suport pel nou disseny.
ENGINYERILS
-La teleconferència es realitza a última hora de la nit.
-A nivell tècnic queda molt clar que la decisió adequada és la de posposar el llançament.
-Es crea una discussió i es posa sota molta pressió a
Joe
Kilminster.
PERSONALS
9Slide32
Confiança en el programa:
-Molts llançaments amb èxit
-4 transbordadors -Líders internacionals
Impaciència de la NASA:
-Raons econòmiques
-Pressions polítiques
-Retards acumulats
-Competició
ESA
-Cometa
Halley
CONTEXTUALS
-En el 1979 es descobreix un problema (potencial) en les juntures dels coets.
-En el 1981 es torna a manifestar el problema en el segellat de les juntures.
-En el 1985 es comença un nou disseny del segellat i s’informa al màxim nivell de la NASA.
-Els enginyers es queixen reiteradament que a gestió no els donen prou suport pel nou disseny.
ENGINYERILS
-La teleconferència es realitza a última hora de la nit.
-A nivell tècnic queda molt clar que la decisió adequada és la de posposar el llançament.
-Es crea una discussió i es posa sota molta pressió a
Joe
Kilminster.
PERSONALS
CONFLICTE
ÈTIC
10Slide33
CONCLUSIONS
PUNTS IMPORTANTS
ANÀLISI ÈTICA
DESCRIPCIÓ DEL CAS
La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones.
Els conflictes solen aparèixer en situacions de
pressió
poc temps
persones no raonables
estrès
conflictes llargsSlide34
LA
TECNOLOGIA
EL CONFLICTE
EXPLORACIÓ
11Slide35
OBJECTIUS
Impulsar l’exploració de l’espai, astronomia, experimentació sense gravetat, defensa. Reforçament del sistema
científico-tècnic americà.
LA
TECNOLOGIA
EL CONFLICTE
EXPLORACIÓ
BENEFICIARIS
Científics americans, astronautes, enginyers, treballadors de la NASA i companyies contractades i, en últim terme, la societat, especialment l’americana.
MITJANS
Finançament amb diners públics, utilització de tecnologies dels coets armamentístics, experimentació prèvia amb animals, utilització d’astronautes.
RISCS
Mort de persones humanes, costos econòmics molt grans, descrèdit, retrocés/estancament del sistema
científico-tècnic
.
CIÈNCIA
TÈCNICA
11Slide36
OBJECTIUS
Impulsar l’exploració de l’espai, astronomia, experimentació sense gravetat, defensa. Reforçament del sistema
científico-tècnic americà.
LA
TECNOLOGIA
EL CONFLICTE
EXPLORACIÓ
BENEFICIARIS
Científics americans, astronautes, enginyers, treballadors de la NASA i companyies contractades i, en últim terme, la societat, especialment l’americana.
MITJANS
Finançament amb diners públics, utilització de tecnologies dels coets armamentístics, experimentació prèvia amb animals, utilització d’astronautes.
RISCS
Mort de persones humanes, costos econòmics molt grans, descrèdit, retrocés/estancament del sistema
científico-tècnic
.
SÍNTESI
Tecnologia molt innovadora i poderosa a l’època ja que permetia l’avanç de la ciència i la defensa, i donava molt de prestigi davant del món.
CONTEXT
TECNOFÍLIC
Es veu la tecnologia com un gran avanç, sense sospesar les avantatges i inconvenients.
CIÈNCIA
TÈCNICA
11Slide37
Apareix durant la teleconferència:
llançar o posposar
.
LA
TECNOLOGIA
EL CONFLICTE
EXPLORACIÓ
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Morton-Thiokol
director del projecte
enginyers
NASA
Larry
Mulloy
David
Mason
gestor d’alt nivell
enginyer
3)
Finalment, es produeix més un
debat
que un
diàleg
degut a:
-enfrontament enlloc de construcció
-anul·lar punts de vista enlloc d’integrar-los
-idees definides
-objectiu: tancar la qüestió
1)
Joe
Kilminster
demostra una
responsabilitat activa
ja que es preocupa pel tema i busca els enginyers responsables del disseny.
4)
Al acabar, Larry
Mulloy
utilitza vàries
fal·làcies
:
-desqualificació personal
-abús de poder
-demagògia
2)
Progressivament es deixa d’
escoltar
i les
etiquetes
sobre els enginyers pesen més del que estan exposant.
12Slide38
Apareix durant la teleconferència:
llançar o posposar
.
LA
TECNOLOGIA
EL CONFLICTE
EXPLORACIÓ
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Morton-Thiokol
director del projecte
enginyers
NASA
Larry
Mulloy
David
Mason
gestor d’alt nivell
enginyer
5)
La
responsabilitat
activa de
Joe
Kilminster
s’
erosiona
:
-temors personals a prendre una mala decisió (pèrdua de
prestigi)
-enganyar-se (si tot ha anat bé fins ara, per què hauria de
fallar)
-manca de capacitat crítica respecte a Larry
Mulloy
-confiança en la tecnologia
8)
És probable que aparegui certa
esquizofrènia moral
entre la seva vessant d’enginyer i la vessant de gestor.
6)
No té en compte que la seva
responsabilitat
és davant el
client
(NASA), la seva
empresa
(
Morton-Thiokol
), i la
societat
en general
enlloc
de només Larry
Mulloy
.
7)
Tipus de falta que es comet:
responsabilitat per imprudència
.
12Slide39
Teories ètiques adients
LA
TECNOLOGIA
EL CONFLICTE
EXPLORACIÓ
DISCURSIVA
-Durant la teleconferència
-Després amb els enginyers implicats
-Telefonades amb altres gestors de la NASA
-Contactes amb altres empreses contractades
UTILITARISME
LLANÇAR
POSPOSAR
CONSEQÜÈNCIES
èxit / accident
costos econòmics
pressions
polítiques/gestió
BENEFICIS
discurs president
visita vicepresident
cometa
Halley
agenda
conflicte resolt amb Larry
Mulloy
salvaguardar
vides humanes
evitar descrèdit
PERJUDICIS
abandonament
protocols
conflicte amb els enginyers
degradació
relació amb Larry
Mulloy
UTILITAT
difícil
d’analitzar
pot salvar vides humanes
probablement posposat
probablement
posposat
13Slide40
Teories ètiques adients
LA
TECNOLOGIA
EL CONFLICTE
EXPLORACIÓ
KANTISME
En el seu lloc, els
enginyers
Robert
Ebeling
i
Roger
Boisjoly
mai haguessin recolzat el
llançament.
Utilització de l’heurística
Punt 5: escoltar els coneixements d’altres persones
Es podria haver demanat consell a coneguts en situacions similars.
Principi de publicitat (una mica modificat)
Actuaria d’igual manera si la meva filla fos una astronauta del transbordador?
probablement posposat
14Slide41
CONCLUSIONS
PUNTS IMPORTANTS
ANÀLISI ÈTICA
DESCRIPCIÓ DEL CAS
La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones.
Els conflictes solen aparèixer en situacions de
pressió
poc temps
persones no raonables
estrès
conflictes llargsSlide42
RESUM
Joe
Kilminster
Robert
Ebeling
Roger
Boisjoly
Larry
Mulloy
David
Mason
1) DESCRIPCIÓ
CONFLICTE
ÈTIC
CONTEXTUALS
ENGINYERILS
PERSONALS
2) PUNTS IMPORTANTS
LA
TECNOLOGIA
EL CONFLICTE
EXPLORACIÓ
3) ANÀLISI
15Slide43
La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones.
Mai ningú pensa que les coses poden anar malament, per això és útil recórrer a un anàlisis profund de la situació.
L’exploració d’aquest cas utilitzant les eines que ens proporciona l’ètica resulta sempre en una mateixa via d’actuació: posposar el llançament.
REFLEXIONS
Els conflictes solen aparèixer en situacions de
pressió
poc temps
persones no raonables
estrès
conflictes llargs
16