/
LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA - PowerPoint Presentation

articlesnote
articlesnote . @articlesnote
Follow
342 views
Uploaded On 2020-10-22

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA - PPT Presentation

19751986 2015 Julià Buxadera i Vilà 1 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA 19751986 BUXAWEB Eix cronològic de la Transició i la Democràcia LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA 19751986 ID: 815473

tica democr

Share:

Link:

Embed:

Download Presentation from below link

Download The PPT/PDF document "LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA" is the property of its rightful owner. Permission is granted to download and print the materials on this web site for personal, non-commercial use only, and to display it on your personal computer provided you do not modify the materials and that you retain all copyright notices contained in the materials. By downloading content from our website, you accept the terms of this agreement.


Presentation Transcript

Slide1

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA(1975-1986)

© 2015 -

Julià Buxadera i Vilà

1

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

BUXAWEB

Slide2

Eix cronològic de la Transició

i la Democràcia

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)2BUXAWEB

Slide3

La transició democràtica (1/2)

A partir de la mort de Franco assistim a un ràpid procés de transició política: en molt poc temps es va desmantellar la dictadura franquista i es va instaurar un règim democràtic. El canvi es va fer des de la legalitat franquista, raó per la qual el procés fou pacífic.Tal com havia previst el mateix Franco, el seu successor va ser Joan Carles de Borbó, nomenat rei el 22 de novembre de 1975. El dubte en aquells moments era si el nou rei ho seria del règim dictatorial que Franco havia deixat "atado y bien atado", o bé si ho seria d'un nou règim democràtic. Sortosament, Joan Carles va apostar per la via reformista. El primer pas de la transició estava fet.

El primer govern de la monarquia de Joan Carles I, però, va ser continuïsta. Arias Navarro, el darrer cap de govern franquista, va ser confirmat en el càrrec pel rei, però el seu govern es va mostrar incapaç de dur a terme cap mena de democratització.No serà fins al govern de Suárez, a partir de juliol de 1976, quan es va produir el desmantellament legal del franquisme i es van sentar les bases jurídiques de la transició cap a la democràcia. La reforma política va ser possible després d'un procés complex, ple de negociacions amb les "famílies" franquistes. La legalització de l'oposició fou un pas bàsic per a l'establiment d'un sistema democràtic.El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. Les Corts sorgides de les eleccions van ser les encarregades d'elaborar una nova Constitució, finalment aprovada el 1978.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

3

BUXAWEB

Slide4

La transició democràtica (2/2)

La consolidació de la democràcia, però, no va ser gens fàcil. La crisi econòmica, les accions terroristes, d'ETA sobretot, juntament amb els intents colpistes de l'extrema dreta, la van posar en perill diverses vegades.Després de l'intent de cop d'estat de 1981, la democràcia es va consolidar a Espanya amb l'arribada al poder, després de les eleccions d'octubre de 1982, del PSOE, liderat per Felipe González. L'etapa de governs socialistes va durar des de 1982 fins a 1996. El canvi socialista es va plantejar com un projecte de liquidació definitiva del franquisme i de modernització de la societat. Això es va concretar en un complet programa de reformes econòmiques i polítiques, amb un triple objectiu: sortir de la crisi econòmica, incorporar el país al context europeu i internacional i consolidar definitivament la democràcia a Espanya.

El problema de la persistència del terrorisme d'ETA i la lluita bruta antiterrorista instigada des del mateix govern,  juntament amb el descobriment de diversos casos de corrupció, va precipitar la fi de l'etapa socialista i l'ascens al poder de la dreta conservadora, liderada per José María Aznar.Introducció de BuxawebLA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)4

BUXAWEB

Slide5

La Transició a CatalunyaLa transició de la dictadura a la democràcia va significar per a Catalunya la reconstrucció i normalització cultural, política i social del país, després de les privacions de la llarga dictadura franquista.

La recuperació de la democràcia a l'Estat espanyol va obrir les portes al restabliment de l'autogovern català, abolit per Franco. El primer pas va ser la restauració de la Generalitat de Catalunya, amb la formació d'un govern provisional dirigit pel president Josep Tarradellas l'any 1977.La Constitució espanyola de 1978 contemplava el desplegament d'un règim autonòmic, al que es van acollir primer les nacionalitats històriques i després la resta.L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser la base legal que va permetre de recuperar les institucions d'autogovern catalanes.Les eleccions al Parlament de Catalunya de març de 1980, van inaugurar aquesta nova etapa d'autonomia política i a partir de llavors es va encetar un període llarg i estable per a Catalunya, que ha estat liderat políticament per la coalició Convergència i Unió i el seu líder, Jordi Pujol. 

Tot i les limitacions de l'autonomia, i els enfrontaments, a vegades aspres, amb el Govern central, el Parlament de Catalunya ha pogut tirar endavant una important tasca legislativa en diferents àmbits.En aquest marc, la societat catalana ha avançat en un procés de catalanització i ha viscut grans transformacions, com les derivades de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992.Tanmateix, la política catalana ha tingut, al llarg de tot el període, una gran repercussió en la política general espanyola, jugant un paper clau en els moments en què el Govern central de torn no tenia la majoria absoluta per a governar.La transició ens ha dut a una situació similar a la que es tenia en la Segona República, però no per a tothom és una situació satisfactòria. L'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol segueix essent una assignatura pendent. I per a molts, seguim estant en transició...

Introducció de Buxaweb

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

5

BUXAWEB

Slide6

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

6BUXAWEB

Slide7

Periodització de la Transició i la

Democràcia( 1975-avui)

Caps d’Estat

Presidents de

Govern

Etapes

Joan Carles I

(1975-2014)

Carlos Arias Navarro (Movimiento)

(1975-1976)

Transició

Adolfo Suárez (UCD)

(1976-1981)

Leopoldo Calvo Sotelo (UCD)

(1981-1982)

Felipe González (PSOE)

(1982-1996)

Democràcia

José María Aznar (PP)

(1996-2004)

José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE)

(2004-2011)

Mariano Rajoy (PP)

(2011-)

Felip

VI

(2014-)

7

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

BUXAWEB

Slide8

Els presidents de la Transició i la Democràcia

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

8BUXAWEB

Slide9

La Transició i la Democràcia(1975-1986)

Govern de Carlos Arias Navarro (1975-1976)Primer Govern d’Adolfo Suárez (UCD) (1976-1979) - Eleccions

constituents 1977: retorna la democràcia (darreres eleccions, el 1936) - Constitució de 1978 - Eleccions legislatives 1979Segon Govern d’Adolfo Suárez (UCD) (1979-1981) - Cop

d’Estat del 23-F (1981)Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) (1981-1982) -

Eleccions legislatives 1982Primer

Govern

de Felipe

González (PSOE)

(1982-1986):

comença

l’era

socialista

(1982-1996

)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

9

BUXAWEB

Slide10

1a part: la Transició (1975-1982)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)10

BUXAWEB

Slide11

1. Panorama polític espanyol el 1975

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

11BUXAWEB

Slide12

2. La monarquia de Joan Carles I

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

12BUXAWEB

Slide13

La descendència del rei

Alfons XIII

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)13BUXAWEB

Slide14

3. El Govern d’Arias Navarro

(1975-1976)El primer Govern de la monarquia va ser

dirigit pel darrer president del franquisme.Es parlava de la continuïtat de la dictadura franquista sense Franco.

Carlos Arias Navarro

va ser president del

govern

de la

monarquia

des de

novembre

de 1975

fins

al

juliol

de 1976

.

Amb

ell

va

començar

una

tímida obertura

, que va

permetre

legalitzar

les

associacions

polítiques

(llavors encara no es volia parlar de partits ), que acceptessin les lleis franquistes.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)14BUXAWEB

Slide15

La reacció dels partits

d’esquerraEls principals

partits democràtics d’esquerra reclamaven una ruptura política amb el règim franquista i rebutjaven el govern continuista d’Arias Navarro.

Exigien l’amnistia

per als presos polítics, les

llibertats

polítiques

i

sindicals

i

eleccions

lliures

. A Catalunya i al País

Basc

, a

més

, la

restauració

dels

seus

Estatuts

d’Autonomia

,

abolits

durant

la guerra civil.

L’acció de l’oposició es basava en dues plataformes, sorgides a finals del franquisme:- La Junta Democrática, impulsada pel PCE, liderat per Santiago Carrillo.- La Plataforma de Coordinación Democrática, organitzada pel PSOE, liderat per Felipe González.Les dues van unir-se en un sol organisme, Coordinación Democrática, coneguda popularment com Platajunta.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)15BUXAWEB

Slide16

Les primeres reaccions al carrer

Els primers mesos de 1976, a Madrid, Barcelona, Bilbao,

València, Sevilla... van haver-hi nombrosos aldarulls protagonitzats per estudiants, obrers o simplement ciutadans, per demanar llibertat

política i millores

socials o per protestar per la

repressió

policial.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

16

BUXAWEB

Slide17

Conflictes laborals als

anys 70

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)17BUXAWEB

Slide18

Els fets de Vitòria (1976)

L’enduriment de la repressió de les manifestacions

i de les vagues va tenir el seu punt àlgid a Vitòria, on moriren cinc treballadors pels trets de la

policia, el 3 de març de 1976.

El juliol de 1976

,

Arias Navarro

va presentar la

dimissió

al

rei

, el

qual

li va

acceptar

immediatament

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

18

BUXAWEB

Slide19

4. El primer Govern d’Adolfo Suárez

(1976-1979)El primer govern de Suárez estava

integrat per ministres força joves, procedents majoritàriament dels quadres secundaris

del règim franquista

.També hi havia gent

procedent

dels

sectors

democratacristians

(

reformistes

).

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

19

BUXAWEB

Slide20

4.1. Adolfo Suárez, artífex de la Transició

De manera imprevista, el rei va nomenar cap del govern

Adolfo Suárez, fins aleshores ministre secretari general del Movimiento Nacional.El seu nomenament va ser rebut amb moltes reticències a l’interior

i a l’estranger.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

20

BUXAWEB

Slide21

Les reticències al nomenament de Suárez

Desconfiança entre els franquistes i en l’oposició per l’elecció de Suárez:

- Els franquistes més radicals hi veien un personatge massa contemporitzador i poc fidel als principis del franquisme.

- L’oposició hi veien

un personatge que havia tingut

una

trajectòria

política (

amb

varis

càrrecs

) en

el

franquisme

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

21

BUXAWEB

Slide22

4.2. La Llei de Reforma Política

Llei per reformar el sistema polític heretat del franquisme, preveia la celebració

d’eleccions generals amb sufragi universal directe.Sotmesa a referèndum (15 de desembre de 1976). L’oposició va proposar l’abstenció i

els franquistes demanaren

el No. Tot i

això

, hi va

haver

una

participació

del 77% i un

94% de

vots

.

Aprovada

la

llei

, es va aplanar el

camí

cap

a

l’establiment

d’un

règim

democràtic

a partir del

règim

franquista.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)22BUXAWEB

Slide23

4.3. Els problemes de la Transició

Durant els primers mesos del 1977, una sèrie de problemes

posen en perill la transició a la democràcia.1) El terrorisme: grups extremistes comencen una campanya de desestabilització del

nou règim-

extrema dreta:

assassinat

d’un

grup

d’advocats

col.laboradors

amb

CC.OO. i

atemptats

contra

llibreries

i

institucions

socials

.

-

extrema

esquerra

: GRAPO i ETA

segresten

militars i assassinen policies i funcionaris de l’Estat.2) La legalització del Partido Comunista de España (PCE), de Santiago Carrillo. Malgrat la pressió dels militars, a les vacances de Setmana Santa de 1977 Suárez va decidir legalitzar-lo. A canvi, els comunistes van moderar les seves posicions i acceptaren la reforma aprovada en referèndum i la monarquia.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)23BUXAWEB

Slide24

4.4. Les eleccions de juny de 1977

Eleccions històriques: les primeres

eleccions lliures des de l’any 1936. Eleccions generals de caràcter constituent: servirien

per formar Corts Constituents.

Celebrades el 15 de

juny

de 1977

, donaren la

victòria

a la UCD

(165

escons

), seguida del PSOE (118

escons

) i

els

comunistes

(20

escons

).

Partits

destacats

:

Partits

nous

:

-

UCD

(

Unión de Centro Democrático

), coalició de centredreta, creada per Suárez.- AP (Alianza Popular), partit de dreta, creat per Manuel Fraga.Partits històrics:- PSOE (Felipe González)- PCE (Santiago Carrillo) (a Catalunya, PSUC).Partits nacionalistes:- PNB (Partit Nacionalista Basc)- EE (Euskadiko Ezkerra)- ERC (no legalitzat encara, per ser republicà)- CDC (Convergència Democràtica de Catalunya)- UDC (Unió Democràtica de Catalunya)- Els dos darrers, més tard, formaran la coalició CiU (Convergència i Unió)Extrema dreta:- Fuerza NuevaLA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)24BUXAWEB

Slide25

Les eleccions de juny de 1977

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

25BUXAWEB

Slide26

4.5. La Constitució de 1978

Redactada per una ponència formada per 7 diputats: 3 d’UCD

, 1 del PSOE, 1 del PCE-PSUC, 1 de nacionalista i 1 d’AP.Discutida en un ambient de consens entre tots els partits parlamentaris.Aprovada pel Congrés

de Diputats i pel

Senat i, finalment, en

referèndum

(88%

vots

afirmatius

i 8% de

negatius

)

celebrat

el

6 de desembre de 1978

.

Referèndum

de la

Constitució

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

26

BUXAWEB

Slide27

Els pares de la Constitució

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)27

D’esquerra

a dreta i de

dalt a baix:

Gabriel Cisneros (UCD),

José Pedro Pérez-

Llorca

(UCD),

Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (UCD),

Miquel Roca i

Junyent

(

CiU),

Manuel Fraga Iribarne (AP

),

Gregorio Peces-Barba (PSOE

) i

Jordi Solé Tura (

PCE)

BUXAWEB

Slide28

Els consens de la Constitució

La Constitució de 1978 va ser fruit del consens.L’esquerra

renunciava a la república i la dreta admetia la democràcia i les autonomies.Els nacionalistes catalans acceptaven el terme nació

espanyola en canvi que es

reconegués el de nacionalitat per a Catalunya, etc.

El PNB no va

acceptar

-la i va

proposar

l’

abstenció

en el

referèndum

.

L’esquerra

abertzale

va propugnar el

vot

negatiu

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

28

BUXAWEB

Slide29

Esquema general de la

Constitució espanyola de 1978Part dogmàtica

Part orgànicaReforma constitucionalS’hi estableixen els principis bàsics, els

drets fonamentals,

els principis de política social i

econòmica

i les

garanties

dels

drets

i

els

mecanismes

de la

seva

suspensió

.

S’hi

desenvolupen

les

funcions

i

els

mecanismes

dels

poders fonamentals (legislatiu, executiu i judicial), juntament amb les qüestions fiscals, d’organització territorial de l’Estat i del tribunal constitucional.Es refereix al sistema per mitjà del qual s’hi poden introduir reformes.- Principis bàsics (art. 1-9).- Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici (art. 10-38).- Principis de política social i econòmica (art. 39-52).- Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble (art. 53-55).- La Corona i les seves funcions (art. 56-65).- Les Corts Generals (art. 66-96).- El govern (art. 97-107).- Relacions entre el govern i les Corts (art. 108-116).- El poder judicial (art. 117-127).- Economia i finances (art. 128-136).- Organització territorial de l’Estat (art. 137-158).- Tribunal Constitucional (art. 159-165).- Supòsits ordinaris (art. 166-168).- Supòsits agreujats (art. 169).LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)29BUXAWEB

Slide30

La part dogmàtica de la Constitució

L’Estat es defineix com a social i democràtic,

organitzat en unamonarquia parlamentària.En aquest nou Estat, hi tenen cabuda l’autogovern

de les nacionalitats i les

regions.Dos camins

per arribar a

l’autonomia

:

-

via

ràpida

, destinada a les

nacionalitats

històriques

(Catalunya, País

Basc

i

Galícia

)

-

via

lenta, reservada a les

regions

L’Estat

es

defineix

com

a

laic

i es manté aliè a qualsevol confessionalitat, encara que es reconeix la importància de l’Església catòlica.Es reconeixen els drets civils de tot tipus: llibertat d’associació, de reunió i d’expressió, dret a la intimitat, dret a l’honor, etc. Entre els drets s’inclou el dret al divorci i la supressió de la pena de mort.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)30BUXAWEB

Slide31

La part orgànica de la Constitució

El poder de la Corona és merament de tipus representatiu. El

rei només ostenta el comandament suprem de les forces armades.La representació política s’organitza en unes Corts Generals

integrades per dues

cambres: el Senat

i el

Congrés

dels

Diputats

.

S’estableix

la

divisió

de

poders

.

-

L’executiu

el té el

govern

,

nomenat

i

dirigit

per un

president

, que incorpora

els

poders

principals. Al seu torn, el president és elegit pels diputats.- El legislatiu correspon a les Corts.-El judicial, als tribunals de justícia.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)31BUXAWEB

Slide32

L’organització política segons la Constitució

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

32BUXAWEB

Slide33

Els drets i els deures de la població

La Constitució reconeix els drets ciutadans,

sigui quina sigui la tendència política dels governs, els quals han de garantir el benestar físic i espiritual de la població.Drets

que es reconeixen:Dret de

l’Estat a

intervenir en

l’economia

.

Dret

a

l’

educació

.

L’Estat

ha de

promoure

i controlar

l’ensenyament

,

l’accés

a la cultura i la

conservació

i el respecte

pel

patrimoni

cultural i natural.

La

i

gualtat

de

drets

entre l’home i la dona, i la no discriminació per raons de sexe, religió o raça.Dret a la salut i a la sanitat. L’Estat ha de mantenir un règim públic de la Seguretat Social per a tothom.Dret a un habitatge digne i adequat.Deure i dret al treball i a la lliure elecció de professió o ofici. L’Estat ha de garantir que els ciutadans es guanyin la vida amb un treball retribuït.Dret de la joventut a participar lliurement i eficaçment en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural del país.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)33BUXAWEB

Slide34

4.6. Els pactes socials

En els primers anys de la Transició, la conflictivitat

laboral havia augmentat per la situació econòmica i social d’Espanya.La inflació havia arribat, en 1977, al 29% i l’atur no

parava de créixer des del 1974.La

inversió en els

sectors

productius

era

molt

escassa

. Hi

havia

fugues de capital

i

desconfiança

general en la

marxa

de

l’economia

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

34

BUXAWEB

Slide35

Els pactes de la Moncloa (1977)

Hi va haver un consens social a l’hora de prendre mesures per rebaixar

la conflictivitat laboral i aturar la inflació.Els partits polítics, les organitzacions socials i el govern van signar, el 27 d’octubre de 1977, els

pactes de la Moncloa.

S’acordava

reduir

la

conflictivitat

laboral,

s’acceptava

que

els

augments

salarials

no

fossin

superiors

a la

inflació

i,

com

a contrapartida, que el

govern

elaborés

un

pla

d’ampliació

de serveis socials, prioritzant la construcció d’escoles i fer diverses inversions públiques.Els efectes d’aquest primer pacte social van ser immediats: el 1978 la inflació havia baixat 10 punts, tot i créixer encara l’atur pel tancament d’empreses.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)35BUXAWEB

Slide36

4.7. Les eleccions de març de

1979Un cop aprovada la Constitució

, es tornaren a convocar eleccions generals per a l’1 de març de 1979. Van ser les primeres eleccions

legislatives

de la Transició.Resultats

molt

similars

a les de 1977:

victòria

a la UCD

(

168

escons

), seguida del PSOE (

121

escons

) i

els

comunistes

(

23

escons

).

Durant

el

període

1979-1982

, cal destacar dos

fets

importants:- la primera legislatura de la nova democràcia espanyola- les dificultats per al govern de la UCD, per la pressió involucionista dels nostàlgics del franquisme i el terrorisme d’ETA i GRAPO. LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)36BUXAWEB

Slide37

5. El segon Govern

d’Adolfo Suárez(1979-1981)

Adolfo Suárez repeteix victòria i comença la primera legislatura constitucional de la Transició.A partir de llavors, la Constitució

de 1978 és el

referent legal de totes les reformes que

vindran

, les

quals

desenvoluparan

molts

dels

projectes

recollits

a la Carta Magna.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

37

BUXAWEB

Slide38

5.1. Mesures destacades

1) La nova organització

territorial, l’Estat de les Autonomies, trencava el tradicional centralisme.Cada comunitat

autònoma es

reparteix amb el

govern

de

l’Estat

una gran

part

de les

competències

polítiques

i

administratives

.

Cada

territori

autònom

passa

a

tenir

un

parlament

propi

,

amb

competències

legislatives, i un govern propi elegit a les urnes.L’Espanya de les AutonomiesLA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)38BUXAWEB

Slide39

L’Estat de les Autonomies

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)39

BUXAWEB

Slide40

Mesures destacades

2) A nivell econòmic, reforma de la hisenda

pública (nou sistema d’impostos, per començar a equiparar-se als països democràtics).3) A nivell social, lleis sobre el

dret a l’educació

, dret

al

divorci

,

l’

avortament

terapèutic

, etc.

4)

A

nivell

local,

celebració

de les

primeres

eleccions

municipals

(1979)

després

de la guerra civil.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

40

BUXAWEB

Slide41

5.2. Els enemics de la democràcia

1) L’activitat terrorista tenia

com a principal objectiu desestabilitzar el nou règim polític.Va augmentar

durant la Transició: entre 1977-1981, es va

cometre el major nombre

d’atemptats

terroristes

de tota la

història

.

ETA

tenia el

suport

d’un

sector

minoritari

,

però

significatiu

, de la

societat

basca

(un 15%

amb

Herri

Batasuna –’Unió del

Poble

’ en

basc –).2) Els grups involucionistes pretenienreinstaurar una dictadura militar.L’extrema dreta actuava de dues maneres:- cometent atemptats contra entitats democràtiques i culturals, i contra persones defensores de la llibertat.- preparant un cop d’estat militar.La democràcia està en perill per la pressió… - dels grups terroristes i- dels grups involucionistes d’ideologia feixista.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)41BUXAWEB

Slide42

El terrorisme a Espanya

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

42BUXAWEB

Slide43

5.3. El cop del 23-F

Suárez, acorralat per les forces involucionistes infiltrades en l’exèrcit, i amb

la UCD amb dissensions internes, va dimitir el 29 de gener de 1981.La dimissió de Suárez va ser aprofitada per un grup de militars

, en connivència amb les

forces de l’extrema dreta

, per

intentar un

cop

d’estat

.

El

23 de

febrer

de 1981

,

quan

es

votava

la investidura del

nou

president

del

govern

, Leopoldo Calvo Sotelo,

un

grup

de

militars

i

guàrdies

civils, comandats pel tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina, van assaltar el Congrés dels Diputats.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)43BUXAWEB

Slide44

El cop del 23-F

Els parlamentaris i el govern van quedar segrestats en mans dels colpistes

durant més de 14 hores.El cop només va triomfar a València, on el capità general de la

regió, Jaime

Milans del Bosch, va

treure

els

tancs

al

carrer

i va ocupar

diverses

emissores

de

ràdio

.

Ja

entrada la

nit

, el

rei

Joan Carles I

es va

adreçar

a la

població

per

televisió

,

desautoritzant

l’intent colpista i ordenant a l’exèrcit respectar l’ordre constitucional.El resultat va ser la rendició dels colpistes i el retorn a la normalitat.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)44BUXAWEB

Slide45

6. El Govern de Calvo Sotelo

(1981-1982)Leopoldo Calvo Sotelo va ser elegit

president del govern després de l’intent de cop d’estat.El

govern de Calvo Sotelo:-

Descomposició

progressiva

de la UCD

.

-

Aprovació

de la LOAPA

(Ley

O

rgánica de Armonización del Proceso Autonómico), que

retallava

competències

dels

estatuts

d’autonomia

.

-

Convocatòria

de noves

eleccions

generals

per a

l’octubre

de 1982.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)45BUXAWEB

Slide46

7. Les eleccions d’octubre de 1982

Les

eleccions del 28 d’octubre de 1982 van canviar de soca-rel el mapa polític espanyol i van

suposar l’inici d’un

llarg període

d’hegemonia

socialista

.

El PSOE va

guanyar

per

majoria

absoluta

històrica

,

amb

202

diputats

de 350.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

46

BUXAWEB

Slide47

2a part: la Democràcia (1982-2008)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

47BUXAWEB

Slide48

1. L’hegemonia socialista (1982-1996)

Els socialistes, amb Felipe González al capdavant, van guanyar quatre

eleccions generals seguides, i van governar de manera ininterrompuda des del 1982 fins al 1996.Al 1993, però, no van obtenir majoria absoluta, i van governar

amb el suport de CiU.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

48

BUXAWEB

Slide49

L’inici i el final de l’hegemonia socialista

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

49BUXAWEB

Slide50

2. El primer Govern de Felipe González(1982-1986)

A nivell interior, i per superar la crisi

econòmica, es va optar per una política socialdemòcrata, concretada en la reconversió industrial i la reforma fiscal. A nivell exterior, cal destacar la

integració d’Espanya

en nombrosos organismes

internacionals

,

com

ara el

Consell

d’Europa

,

l’

OTAN

i la

Comunitat

Econòmica

Europea

(CEE) (

avui

Unió Europea, UE).

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

50

BUXAWEB

Slide51

2.1. Política interior:la política socialdemòcrata

Els socialistes van introduir el model social europeu i van instaurar l’Estat

del benestar a Espanya.Per poder finançar la política social es van prendre dues mesures impopulars:- la reconversió

industrial- la

reforma fiscalEl govern

va

haver

d’afrontar

dues

vagues

generals

(

1985

i

1988

),

convocades

per CC.OO.

i

UGT.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

51

BUXAWEB

Slide52

L’Estat del benestar a Espanya

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)52

BUXAWEB

Slide53

a) La reconversió industrial

Va afectar les empreses públiques (de l’Estat), que tenien grans pèrdues

i no eren competitives en el mercat internacional.Els sectors de les drassanes, la siderúrgia i la mineria van ser els més afectats.La reconversió

va provocar greus conflictes

socials, però va permetre

sanejar

el sector

i

alliberar

l’Estat

d’una

enorme

càrrega

financera

, que

absorbia

una

part

important

dels

recursos

fiscals

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

53

BUXAWEB

Slide54

b) La reforma fiscalLa reforma fiscal, iniciada en

temps de Suárez, va consistir en augmentar els impostos directes

i distribuir millor el pes fiscal.Fou criticada per sectors de la classe mitjana.Destí de la recaptació:

- Despeses socials. La

sanitat va passar a ser una

prestació

universal

-

Infraestructures

.

O

bres

públiques

-

Promoció

de

l’economia

-

Renovació

dels

sistemes

de

pensions

,

subsidis

assistencials

i prestacions als desocupats.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)54BUXAWEB

Slide55

2.2. Política exterior:la fi de l’aïllament internacional

Un cop restablerta la democràcia, Espanya va integrar-se en nombrosos organismes

internacionals, com ara el Consell d’Europa, l’OTAN i la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (avui Unió Europea, UE).

Els governs de Suárez i Calvo Sotelo havien

fet els

primers

passos

en

aquerst

sentit

.

Els

socialistes

van

refermar

la

permanència

a

l’OTAN

i van

aconseguir

la

integració

a la CEE

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

55

BUXAWEB

Slide56

a) La permanència a l’OTAN

Espanya va efectuar l’ingrés a l’Aliança Atlàntica

(OTAN) l’any 1982, sota el govern de Calvo Sotelo.El 1986, els socialistes van convocar un referèndum de permanència a

l’OTAN. En el referèndum va

guanyar el sí, amb un 52,5% de

vots

.

A Catalunya, País

Basc

, Navarra i

Canàries

va

guanyar

el

no

.

Referèndum

OTAN

(12 de

març

de 1986)

-

Comunitats

on

guanya

el Sí

-

Comunitats

on

guanya el NoLA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)56BUXAWEB

Slide57

b) La integració a la CEEL’acord

signat el 1985, va entrar en vigor l’1 de gener de 1986.

La pertinença a la CEE ha tingut una gran transcendència per a Espanya i per a Catalunya.La integració va comportar:- la modificació

de moltes

lleis i normes, sobretot

econòmiques

(

creació

de

l’IVA

, per

exemple

)

- la

consagració

de la

democràcia

espanyola

i un gran

impuls

a la

modernització

econòmica

i social

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

57

BUXAWEB

Slide58

Els governs del PSOE i del PP

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

58BUXAWEB

Slide59

Els partits polítics de la Transició

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

59

BUXAWEB

Slide60

Les eleccions generals a Espanya

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

60

BUXAWEB

Slide61

Els presidents de la Transició i la Democràcia

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

61BUXAWEB

Slide62

Etapes polítiques 1975-avui

Caps

d’estatPresidents de govern

Etapes

Joan Carles I

(1975-2014)

Carlos Arias Navarro (Movimiento)

(1975-1976)

Transició

Adolfo Suárez (UCD)

(1976-1981)

Leopoldo Calvo Sotelo (UCD)

(1981-1982)

Felipe González (PSOE)

(1982-1996)

Democràcia

José María Aznar (PP)

(1996-2004)

José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE)

(2004-2011)

Mariano Rajoy (PP)

(2011-)

Felip

VI

(2014-)

62

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

BUXAWEB

Slide63

El sistema polític espanyol

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

63BUXAWEB

Slide64

El sistema polític espanyol

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

64BUXAWEB

Slide65

El sistema polític espanyol

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

65BUXAWEB

Slide66

El pas de la Història

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

66BUXAWEB

Slide67

La pressió fiscal a Espanya (1850-2005)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

67BUXAWEB

Slide68

L’atur a Espanya (1976-2012)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

68BUXAWEB

Slide69

La inflació a Espanya (1982-2008)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)69

BUXAWEB

Slide70

El PIB a Espanya (1978-2008)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)70BUXAWEB

Slide71

Població activa espanyola (1975-2010)

Sectors

: Primari Secundari Terciari LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

71BUXAWEB

Slide72

La dona en el mercat laboral

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

72BUXAWEB

Slide73

Els canvis socials

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)73

BUXAWEB

Slide74

La Transició a Catalunya

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

74

BUXAWEB

Slide75

La Transició democràtica a Catalunya

La transició democràtica va

tenir un desenvolupament especial a Catalunya.A Catalunya, la democràcia es va conquerir, a través de la mobilització

popular i la gran implicació

de les organitzacions

socials

, no

solament

les

polítiques

i

sindicals

.

El

període

1975-1980

va ser un

dels

moments

de la

història

de Catalunya de

més

fervor popular per les

llibertats

individuals

,

polítiques

i

nacionals

.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)75BUXAWEB

Slide76

Els presidents de la Generalitatdes de 1977

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

76BUXAWEB

Slide77

La Catalunya autònoma (1977-2008)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)77

BUXAWEB

Slide78

1. Els primers

anys de la Transició(1975-1977)

El clamor popular dels anys de la transició es resumeix en el crit “Llibertat, amnistia i

Estatut d’Autonomia

”.La impulsora i difusora de l’eslògan va ser

l’

Assemblea

de Catalunya

.

Llibertat

: demanda de

llibertats

individuals

,

polítiques

i

sindicals

.

Amnistia

: demanda de

llibertat

per a

milers

de presos

polítics

del

franquisme

.

Estatut

d’Autonomia

: demanda de les

llibertats nacionals, d’autogovern per a Catalunya.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)78BUXAWEB

Slide79

El Congrés de Cultura Catalana

La qüestió de la cultura i la llengua catalanes s’abordà en el Congrés de Cultura Catalana(1975-1977).

Hi participaren les principals entitats culturals de Catalunya.S’establiren les bases per a la normalització cultural i lingüística del país.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

79

BUXAWEB

Slide80

Les Diades de l’11 de setembre

Les Diades de l’11 de setembre de 1976 i 1977 van tenir un intens caràcter

reivindicatiu.Pel 1976 es va acceptar una celebració multitudinària a a Sant

Boi de Llobregat

, amb gairebé 100.000 persones. Era la primera

celebració

pública de la Diada des del 1938.

Pel

1977

es va convocar la

manifestació

més

grandiosa i

impressionant

que

s’havia

fet

mai

a Catalunya,

amb

més

d’un

milió

de persones al centre de

Barcelona

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)80BUXAWEB

Slide81

2. La reinstauració de la Generalitat

Després de la mort de Franco, es va formar el Consell de Forces

Polítiques, que aglutinava un ampli ventall de formacions.Pel febrer de 1977, representants de diversos partits polítics van anar a França

per entrevistar-se amb Josep

Tarradellas, president de la Generalitat republicana a

l’exili

, per parlar del

possible

retorn

a Catalunya.

Passades

les

eleccions

generals

del 1977,

Suárez

va convidar

Tarradellas

a reunir-se a Madrid per negociar el

seu

retorn

de

l’exili

i la

possibilitat

de

reinstaurar la Generalitat

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

81BUXAWEB

Slide82

La retorn del president Tarradellas

Després d’unes difícils negociacions, el govern

espanyol va decretar el restabliment de la Generalitat de Catalunya, i en va nomenar president Josep Tarradellas.La Generalitat tindria caràcter provisional mentre es

redactava un nou Estatut

d’Autonomia. El

23

d’octubre

de 1977

,

Tarradellas

pronunciava

el

seu

famós

Ciutadans

de Catalunya,

ja

sóc

aquí!

”.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

82

BUXAWEB

Slide83

3. L’Estatut d’Autonomia del 1979

La Constitució espanyola del 1978 marcava els límits dels

estatuts d’autonomia.Una comissió de parlamentaris catalans elegits el 1977, es va reunir al Parador de Sau (Osona) per redactar un projecte d’Estatut

, que es va presentar a les Corts espanyoles.

Després

d’algunes

retallades

,

el

25

d’octubre

de

1979

el

poble

català

va

aprovar

-lo en

referèndum

.

El desembre de 1979

es va promulgar el

nou

Estatut

d’Autonomia

de

Catalunya

.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)83BUXAWEB

Slide84

El referèndum de l’Estatut

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)84

BUXAWEB

Slide85

4. La Generalitat de CatalunyaL’Estatut

defineix Catalunya com una nacionalitat que, per accedir a l’autogovern, es constitueix en

comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i l’Estatut, que determinen les institucions que han de governar Catalunya, integrades en la Generalitat, que

és la institució que ha d’organitzar

l’autogovern.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

85

BUXAWEB

Slide86

Estructura de la Generalitat de Catalunya

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

86BUXAWEB

Slide87

El Parlament de Catalunya

La Generalitat està integrada pel Parlament, òrgan legislatiu

que representa el poble de Catalunya i que està constituït per diputats elegits per sufragi universal.Competències del Parlament:- l’elaboració

de les lleis-

l’aprovació dels

pressupostos

de la Generalitat

A

més

,

exerceix

el

control

de

l’acció

política del

govern

català

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

87

BUXAWEB

Slide88

El President de la Generalitat

El president de la Generalitat és un òrgan unipersonal elegit pel Parlament

entre els seus integrants.Representa la Generalitat a Espanya i al món, i nomena i presideix el Consell Executiu o Govern.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

88

BUXAWEB

Slide89

El Consell Executiu de Catalunya

El Consell Executiu, nomenat pel

president, té les funcions de qualsevol govern democràtic:- dirigir l’Administració- proposar lleis al Parlament- elaborar i aplicar el

pressupost- dirigir l’acció política del

govern

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

89

BUXAWEB

Slide90

Altres òrgans de la Generalitat

Altres òrgans de la Generalitat:Tribunal Superior de Justícia: màxima

institució judicial de Catalunya.Síndic de Greuges: recull i trasllada al Parlament les queixes dels ciutadabns sobre l’Administració o sobre el

funcionament dels serveis

.Sindicatura de Comptes

:

intervé

i certifica la

compatabilitat

de la Generalitat.

Consell

Consultiu

: vigila que la

legislació

compleixi

l’Estatut

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

90

BUXAWEB

Slide91

Competències de la Generalitat

Competències de la Generalitat:Exclusives: estableixen un àmbit en què només pot legislar el

Parlament, i la seva legislació preval sobre la de l’Estat.Compartides: es legisla a partir de les lleis generals de les Corts espanyoles.Destaquen l’educació i la sanitat.

Sovint, sorgeixen problemes

d’interpretació, que es dictaminen amb recursos al Tribunal Constitucional espanyol

.

Recurrents

: del

seu

àmbit

,

l’Estat

es reserva una

part

, i la Generalitat,

l’altra

.

Executives

: el

Consell

Executiu

es limita a aplicar

directament

a Catalunya les

lleis

de

l’Estat

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

91

BUXAWEB

Slide92

5. Les primeres eleccions catalanes

El 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya

.Els resultats van ser sorprenents: a diferència de les eleccions generals, en què els socialistes havien guanyat a Catalunya, en les

autonòmiques va guanyar la coalició

Convergència i Unió (CiU), liderada per Jordi Pujol.

Tot

seguit

es va constituir el

Parlament

de Catalunya,

presidit

per

Heribert

Barrera

(ERC).

El

Parlament

va elegir

president

de la Generalitat

Jordi Pujol

, el líder del

partit

més

votat

.

Partits

protagonistes:- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE (1978) (Joan Reventós).- Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) (Jordi Pujol)- Unió Democràtica de Catalunya (UDC) (Miquel Coll i Alentorn)- Convergència i Unió (CiU) (coalicioó creada el 1978)- Centristes de Catalunya (CC) (branca catalana de la UCD)- Partido Socialista Andaluz (PSA)- Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)92BUXAWEB

Slide93

Les eleccions de març de 1980

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

93BUXAWEB

Slide94

6. La Catalunya autonòmica

Des del 1980 fins al 2003, Jordi Pujol, líder de la coalició de dos partits nacionalistes de centredreta

, va presidir la Generalitat de Catalunya.CiU va guanyar totes les eleccions fins al 2003, per majoria relativa o absoluta.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

94

BUXAWEB

Slide95

El desenvolupament autonòmica) L’Administració

catalanaL’assumpció de competències va comportar la creació d’una

administració pròpia, amb una sèrie d’organismes centrals i territorials.Les principals àrees de

gestió catalana

van ser salut, educació, cultura,

ajuts

socials

,

planificació

urbanística, etc.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

95

BUXAWEB

Slide96

El desenvolupament autonòmicb) La normalització

lingüísticaPromulgació de la Llei de normalització

lingüística (1983)Creació de Televisió de Catalunya (1983): TV3 (1983), Canal 33 (1988) i 3/24 (2007)Creació de Catalunya Ràdio (1983)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

96

BUXAWEB

Slide97

El desenvolupament autonòmicc) La política educativa

Introducció de l’ensenyament de la llengua catalana

Instauració de l’escolarització gratuïta i obligatòria de tota la població.Creació de noves universitats

.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

97

BUXAWEB

Slide98

El desenvolupament autonòmicd) La política econòmica

i socialServeis dirigits a l’agricultura

Realització d’obres públiques (carreteres i autopistes)Planificació del turismePromoció de la

cultura

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

98

BUXAWEB

Slide99

El desenvolupament autonòmice) La política d’ordre

públicCreació d’una policia

pròpia, els Mossos d’Esquadra.Direcció de la política penitenciària: construcció de noves

presons.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

99

BUXAWEB

Slide100

El desenvolupament autonòmicf) L’organització

territorialAprovació de la Llei d’organització

territorial comarcal (1987).Catalunya quedava dividida en 41 comarques (les mateixes de la divisió de la República, i tres més el 1990).

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

100

BUXAWEB

Slide101

Eleccions catalanes 1992-2011

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

101BUXAWEB

Slide102

Els presidents de la Generalitatdes de 1977

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

102BUXAWEB

Slide103

Els partits polítics a Catalunya

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

103BUXAWEB

Slide104

Els partits catalans avui

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)104

BUXAWEB

Slide105

7. L’economia i la societat de Catalunyades de 1980

Catalunya s’ha convertit en una de les regions

europees més dinàmiques des del punt de vista econòmic i social.La societat catalana s’ha modernitzat

de manera similar a les societats occidentals

més desenvolupades.

Però

també hi ha

problemes

,

com

ara

l’existència

de

bosses

de

pobresa

i

marginació

,

els

desequilibris

territorials

,

els

problemes

mediambientals

, les

dificultats

dels joves per trobar feina, etc.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)105BUXAWEB

Slide106

a) La població catalana

Des del 1970 al 1990 la població catalana es va estancar, degut a la baixa raxa de natalitat

.A partir de mitjan dècada de 1990 es va produir una segona onada migratòria, que ha fet créixer en els darrers anys

la taxa de natalitat.

Població

Immigració

(en

milions

)

POBLACIÓ A CATALUNYA

1975-2010

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

106

BUXAWEB

Slide107

Evolució de la població catalana

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

107BUXAWEB

Slide108

b) L’economia catalanaCatalunya presenta la

major activitat econòmica de tot

l’Estat.La participació de Catalunya en la producció en el conjunt d’Espanya és superior al seu pes demogràfic.En les

darreres tres dècades Catalunya ha

terciaritzat molt la

seva

economia

.

L’economia

catalana

és

la que té

major

grau

d’

obertura

a

l’exterior

i de les que

inverteix

en

innovació

i incorpora

noves

tecnologies

.

Sector

primari

:

- destaca en la producció de vins (cava, sobretot), carn de porc i derivats i fruits- creix l’extensió de les explotacions i la mecanitzacióSector secundari:- destaquen la indústria de transformació, automòbils, química, alimentació, naval, mobles, electrodomèstics, informàtica, telemàtica, arts gràfiques, construcció, etc.Sector terciari:- destaquen el turisme, publicitat, noves tecnologies, serveis socials, educatius i sanitaris, caixes d’estalvis, etc.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)108BUXAWEB

Slide109

La població activa catalana (2006)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

109BUXAWEB

Slide110

c) La societat catalana

La societat catalana ha esdevingut una societat dinàmica i

canviant, de la que cal destacar:L’augment del nivell de vida, degut a una oferta àmplia de serveis públics

i d’assegurança

social.L’accés

massiu

a la cultura

i a les

activitats

d’

oci

.

L’existència

de

bosses

de

pobresa

.

La

convivència

de

grups

multiculturals

.

La

modificació

dels

costums i de la mentalitat de la gent.L’aparició d’un nou concepte de família.La llibertat personal en diverses qüestions.La progressiva igualtat de drets entre homes i dones. LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)110BUXAWEB

Slide111

A tall de conclusió…Podem parlar de

Transició acabada?No es té assumida la idea d’Espanya

com a Estat plurinacional. Només es reconeix la nació espanyola (es parla de ‘soberanía nacional’, ‘gobierno nacional’, ‘selección nacional’, etc.). Enlloc es reconeix la nació catalana, la nació basca o la nació gallega.

S’impedeix qualsevol separació (es parla de ‘unidad indisoluble

’)No es reconeixen

alguns

drets

com

el

d’autodeterminació

(

dret

a decidir,

dret

de

consulta). No es

reconeix

, per

tant

,

la

sobirania

del

poble

català

,

basc

o

gallec

. La sobirania és exclusiva de tots els espanyols, com si es tractés d’un sol poble.No s’ha tancat el tema de la guerra i la dictadura: els vencedors no se’ls ha jutjat i la repressió franquista ha quedat impune.No hi ha hagut reconciliació, persisteix la idea dels “espanyols” (dits patriotes) i els “antiespanyols” (dits separatistes).El sentiment anticatalanista (menyspreu, discriminació, antipatia…) ha anat creixent al llarg del temps.Els tribunals de justícia revoquen contínuament lleis del Parlament català o l’Estatut mateix.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)111BUXAWEB

Slide112

Què cal saber dels primers

anys de la Transició (1975-1977)?Fes una

enquesta a persones per saber què recorden de la mort de Franco i si el que va passar després era el que esperaven. Contrasta expectatives i realitat.Quina va ser la posició política del president del

govern, Carlos Arias Navarro, durant els

primers mesos

després

de la

mort

de Franco?

Què

s’entén

per

ruptura

democràtica

?

Quines

forces

donaven

suport

a

aaquest

plantejament

?

Resumeix

l’estratègia

de

l’oposició

antifranquista durant els primers sis mesos de la transició.Indica les principals línies d’actuació d’Adolfo Suárez a partir de la segona meitat de l’any 1976.Esmenta els principals problemes que hagué de superar la Llei de reforma política d’Adolfo Suárez durant la primera meitat de l’any 1977.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)112BUXAWEB

Slide113

Què cal saber de laConstitució de 1978?

Quina diferència essencial hi va haver en la manera de redactar les constitucions

espanyoles de 1978 i de la Segona República?Quina diferència hi ha entre les parts dogmàtica i orgànica de la Constitució espanyola de 1978?Enuncia les principals disposicions de la

part dogmàtica de la Constitució

de 1978. Explica què volen

dir

i

quines

diferències

s’hi

troben

respecte de la dictadura franquista.

Enumera les

disposicions

de la

part

otrgànica

de la

Constitució

de 1978.

Quines

diferències

ofereixen

respecte del

règim

del general Franco?

Explica en

què van consistir els pactes de la Moncloa.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)113BUXAWEB

Slide114

Què cal saber delperíode 1978-1982?

Per què es pot qualificar de feble la democràcia que es va encetar el 1977?

Resumeix el desenvolupament legislatiu des de l’aprovació de la Constitució fins a l’any 1982.Identifica els enemics de la democràcia espanyola

i les raons o les finalitats de les

seves actuacions.El 23 de

febrer

de 1981 va

haver

-hi un

intent

de

cop

d’estat

.

Quines

característiques

va

tenir

i

on

va

triomfar

? Per

què

va

fracassar

?

Què

significa la sigla LOAPA?

Què

es

pretenia, amb aquesta llei?LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)114BUXAWEB

Slide115

Què cal saber delperíode des de 1982?

Explica breument en què va consistir la reconversió industrial de la dècada

de 1980.Explica les raons per les quals es pot afirmar que durant el govern del PSOE es va acabar l’aïllament internacional d’Espanya.Quins van ser els principals problemes

que no van resoldre els

socialistes mentre van governar

?

Quins

motius

expliquen la

disminució

progressiva

del

suport

popular al PSOE

abans

de 1996?

Quines

han

estat

les

raons

que expliquen el

canvi

de cicle electoral de

l’any

2004?

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)

115

BUXAWEB

Slide116

Què cal saber de laTransició a Catalunya?

Quina va ser l’estratègia política de l’Assemblea de Catalunya, durant els

anys de la transició?Per què se sol afirmar que el restabliment de la Generalitat provisional va ser l’únic acte de ruptura respecte de la dictadura franquista?Quin és l’òrgan més important

dels que integren la Generalitat?Explica

quines diferències hi ha entre els

diversos

tipus

de

competències

(

exclusives

,

compartides

,

recurrents

i

executives

) de la Generalitat de Catalunya.

Assenyala

cinc

competències

polítiques

plenes

de la Generalitat de Catalunya.

Fes un esquema de les

principals

actuacions

legislatives

de la Generalitat de Catalunya

durant la dècada de 1980.Resumeix l’evolució de l’activitat econòmica catalana dels darrers vint anys del segle XX. Comenta les transformacions experimentades en els sectors primari, secundari i terciari.Elabora un quadre amb els aspectes positius i negatius de la societat catalana dels últims vint anys del segle XX.Quina ha estat l’evolució de la població catalana durant el període 1980-2006?LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)116BUXAWEB

Related Contents


Next Show more