sons vocàlics caracterització Els sons vocàlics 2 La e és oberta La o és oberta Davant de síllaba amb i Tebi neci medi collegi ID: 816203
Download The PPT/PDF document "Fonètica i fonologia Els" is the property of its rightful owner. Permission is granted to download and print the materials on this web site for personal, non-commercial use only, and to display it on your personal computer provided you do not modify the materials and that you retain all copyright notices contained in the materials. By downloading content from our website, you accept the terms of this agreement.
Slide1
Fonètica
i
fonologia
Slide2Els
sons vocàlics: caracterització
Slide3Els
sons vocàlics 2
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
Davant
de
síl·laba
amb
i:
Tebi
,
neci
,
medi
,
col·legi
,
misteri
,
tècnic
,
esplèndid
.
EXCEPCIONS:
Dénia
,
sépia
,
séquia
Slide4Els
sons vocàlics 2
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
Davant
de
síl·laba
amb
i:
Tebi
,
neci
,
medi
,
col·legi
,
misteri
,
tècnic
,
esplèndid
.
EXCEPCIONS:
Dénia
,
sépia
,
séquia
Davant
de i o de
síl·laba
amb
i:
Negoci
,
soci
,
dimoni
,
glòria
,
pòrtic
,
cossi
,
cofoi
.
EXCEPCIONS:
terminació
oix
/
xa
:
moix
/-a,
coix
/-a.
Slide5Els
sons vocàlics 2
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
Davant
de
síl·laba
amb
i:
Tebi
,
neci
,
medi
,
col·legi
,
misteri
,
tècnic
,
esplèndid
.
EXCEPCIONS:
Dénia
,
sépia
,
séquia
Davant
de i o de
síl·laba
amb
i:
Negoci
,
soci
,
dimoni
,
glòria
,
pòrtic
,
cossi
,
cofoi
.
EXCEPCIONS:
terminació
oix
/
xa
:
moix
/-a,
coix
/-a.
Davant
de
síl·laba
amb
u:
Ingenu
,
fèmur
,
perpetu
,
referèndum
,
fècula
,
cèl·lula
Slide6Els
sons vocàlics 2
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
Davant
de
síl·laba
amb
i:
Tebi
,
neci
,
medi
,
col·legi
,
misteri
,
tècnic
,
esplèndid
.
EXCEPCIONS:
Dénia
,
sépia
,
séquia
Davant
de i o de
síl·laba
amb
i:
Negoci
,
soci
,
dimoni
,
glòria
,
pòrtic
,
cossi
,
cofoi
.
EXCEPCIONS:
terminació
oix
/
xa
:
moix
/-a,
coix
/-a.
Davant
de
síl·laba
amb
u:
Ingenu
,
fèmur
,
perpetu
,
referèndum
,
fècula
,
cèl·lula
Davant
de u o
síl·laba
amb
u:
Ou
, bou,
ploure
,
coure
,
moure
,
roure
,
dijous
, corpus,
mòdul
Slide7Els
sons vocàlics 3
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
En
quasi
tots
els
mots
esdrúixols
:
Anècdota
,
gènesi
,
pèrdua
EXCEPCIONS:
Església
,
llémena
, sémola
Slide8Els
sons vocàlics 3
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
En
quasi
tots
els
mots
esdrúixols
:
Anècdota
,
gènesi
,
pèrdua
EXCEPCIONS:
Església
,
llémena
, sémola,
térbola
.
En
quasi
tots
els
mots
esdrúixols
:
Còlera
,
òrfena
,
còmoda
EXCEPCIONS:
Tómbola, fórmula, pólvora,
estómac
Slide9Els
sons vocàlics 3
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
En
quasi
tots
els
mots
esdrúixols
:
Anècdota
,
gènesi
,
pèrdua
EXCEPCIONS:
Església
,
llémena
, sémola
En
quasi
tots
els
mots
esdrúixols
:
Còlera
,
orfena
,
còmoda
EXCEPCIONS:
Tómbola, fórmula, pólvora,
estómac
En
uns
quants
mots
acabats
en –o i
els
seus
compostos
:
Acò
,
això
,
allò
,
bo
, do, so,
to
,
tro
Slide10Els
sons vocàlics 4
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
Davant
de l,
l·l
,
rr
:
Arrel
, cruel,
estel
, gel,
cel
,
rebel
, clientela,
novel·la
,
cel·la
, guerra,
terra
, ferro.
Davant
de r seguida de
consonant
:
Hivern
,
verb
,
verd
,
comerç
,
verge
,
vers
,
cert
Slide11Els
sons vocàlics 5
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
En les
terminacions
cultes
ecte
/
ecta
,
epte
/
epta
:
Afecte, recepta, correcta,
defecte
,
concepte
EXCEPCIÓ:
repte
Slide12Els
sons vocàlics 5
La
e
és
oberta
La o
és
oberta
En les
terminacions
cultes
ecte
/
ecta
,
epte
/
epta
:
Afecte, recepta, correcta,
defecte
,
concepte
EXCEPCIÓ:
repte
En les
paraules
que acaben en:
-
oc
/-oca:
(
groc
,
lloc
, roca, soca)
-
of/ -
ofa
: (
carxofa
)
-
oig
/ -
oja
:
(
roig
,
goig
, boja)
-
ol
/ -ola:
(
caragol
,
escola
)
-
olt
/ -
olta
:
(
mòlt
,
solta
)
-
ort
/ -
orta
:
(
hort
,
morta
, porta,
fort
)
-
ossa
:
(
grossa
)
-
ost
/ -osta:
(compost,
resposta
)
-
ot
/-
ota
:
xicot
,
donota
,
clot
,
pot
,
pigota
)
EXCEPCIONS:
Boca, bola, cola, gola,
estoig
,
udol
, escolta,
cort
,
gossa
, bossa,
agost
.
Slide13La e
és
oberta
La o
és
oberta
En la
major
part
dels
cultismes
:
Acèfal
,
clavicèmbal
,
elèctrode
,
espècimen
,
telègraf
.
Excepcions
: Biblioteca, teorema.
Slide14Els
sons vocàlics 6
Altres
consideracions
Paraules
que
només
es diferencien per
l’obertura
de la vocal:
deu
(número)/
déu
(ser
suprem
)
molt
(
adverbi
)/
mòlt
(
participi
de
Moldre
)
Slide15Els
sons vocàlics 6
Altres
consideracions
Paraules
que
només
es diferencien per
l’obertura
de la vocal:
deu
(número)/
déu
(ser
suprem
)
molt
(
adverbi
)/
mòlt
(
participi
de
Moldre
)
E
tancada
del llatí vulgar
Slide16Els
sons vocàlics 6
Altres
consideracions
Paraules
que
només
es diferencien per
l’obertura
de la vocal:
deu
(número)/
déu
(ser
suprem
)
molt
(
adverbi
)/
mòlt
(
participi
de
Moldre
)
E
tancada
del llatí vulgaren e
oberta en català oriental
Gentilicis
(
anglès, francès ) Participis (entès, suspès) Imperfets de radical tònic: (Fèiem, dèieu) Altres mots: conèixer, interès, ceba, cadena.
Slide17Els
sons vocàlics 6
Altres
consideracions
Paraules
que
només
es diferencien per
l’obertura
de la vocal:
deu
(número)/
déu
(ser
suprem
)
molt
(
adverbi
)/
mòlt
(
participi
de
Moldre
)
E
tancada
del llatí vulgaren e
oberta en català oriental
en e
tancada
en català occidentalGentilicis (anglès, francès ) Gentilicis (anglés, francés)Participis (entès, suspès) Particis (entés, suspés)Imperfets de radical tònic: Imperfets de radical tònic
:(Fèiem, dèieu)
Féiem
,
dèieu.Altres mots: conèixer, interès, Altres molts: conéixer, interés, ceba, cadena. Ceba, cadena.
Slide18El sistema
consonàntic
1
bilabial
labiodental
dental
alveolar
palatal
velar
sord
sonor
sord
sonor
sord
sonor
sord
sonor
sord
sonor
sord
sonor
oclusiu
/p/
/
b/
/t/
/d/
/k/
/g/
fricatiu
/f/
/v/
/s/
/z/
/
ʃ
/
/
ʒ /africat
/
ts
/
/tz//tʃ/ /dʒ/lateral /l/ /ʎ /vibrant/ɾ/ , /r/nasal/m/ /n//ɲ /
t
s
:
potser
;
tz
:
dotze
;
ɾ
: cara; z: casa;
ʃ
:
peix
;
tʃ
:
cotxe
;
ʒ
: Josep,
Genís
;
dʒ
:
platja
,
metge
;
/
ʎ
/: po
ll
astre;
ɲ
:
ca
ny
a
Slide19El sistema
consonàntic
2 La essa sorda
S
SS
C (e,
i)
Ç
(a, o, u)
SC/X
Inicial,
davant
a o, u
Savi
,
sord
,
surt
,
sal,
sofre
,
sabata
,
sentinella
,
sabó
Inicial,
davant
e, i
Sencer
,
sivella
CelCistella Entre vocalsAntisocial, entresòl
(darrere prefix)Massa
Passar
Gossos PecesSocialEndreçar braçosPiscina Taxi Entre cons. i vocal
Dansa, pansaEncisamSencer
Cançó
Entre vocal i consonantpistaFinal de paraulaRos, tros, gossosLluç
Slide20El sistema
consonàntic
3 La essa sorda
Compostos
de:
/-
gressio
́ /:
regressio
́,
transgressió
…
/-
gressor
/:
agressor
,
transgressor
...
/-
missió
/:
admissio
́,
omissio
́…
/-
missor
/:
transmissor
,
emissor
...
/-
pressió/: pressió, espressió… /-pressor /: compressor, repressor... Els sufixos /-íssim /, /-íssima /, /-íssims
/, /-íssimes/.
Les
paraules
acabades en / -issa /: abscissa, Eivissa, frontissa, missal,
premissa, pòlissa,
arrissar
.
S’escriuen amb / ç / els sufixos: /-ança /: esperança, confiança, fiança, lloança... /-ença /: coneixença, creença, aparença, condolença... S’escriuen amb / c / els sufixos: /-ància /: elegància, importància, abundància.../-ència /: València, presència, ciència, intel·ligència...
Slide21El sistema
consonàntic
4 La essa sonora
S
Z
Inicial
-----------
Zero, zona,
zoo
Entre
vocals
Casa, pesar, cosa
Amazona,
trapezi
Entre
consonant
i vocal
Endinsar
,
enfonsar
Guitza
,
pinzell
Slide22El sistema
consonàntic
5
Es pronuncien
sonors
però
s’escriuen
amb
s
els
derivats
i
compostos
de
fons
,
dins
i
trans
:
enfonsar
,
trànsit
, transistor,
transacció
, transigir i
endinsar
.
Slide23Contacte entre
vocals
1 : elisió
Supressió d’una de les
vocals
en contacte:
Bona hora
: /
bon’hora
/
Quinze
anys
: /
kin’za
ɲs
/
No esperes: /
nos’peres
/
Si es
tracta
d’una
e,
s’elideix
encara que siga
tònica
:
Què
has fet?: /
kas’fet/Quan
els
dos sons són tònics no hi ha elisió: mà hàbil
Slide24Contacte entre
vocals
2: Reducció
Se suprimeix una de les vocals
iguals
que entren en contacte:
Cada
aspecte
: /’
kadas’pεkte
/
Tota
ampla
: /
to’tampla
/
Agafe el
pa
: /
agafel’pla
/
Slide25Contacte entre
vocals
3: sinalefaLes
dues vocals en contacte es pronuncien com
a
diftong
:
Hi ha
pa
: /
ja’pa
/
Te i café: /’
tejka’fe
/
No
ho
sé: /
now’se
/
Slide26Contacte entre
consonant
i vocal 4: sonorització
Els fonemes
fricatius
i
africats
finals
(
sords
) en contacte
amb
la vocal inicial del
mot
següent
,
sonoritzen
:
Els
/
els
/
Els
homes
/
elz
’
ɔmes/F-V fotògraf elegant /fo’togrvele’gan/S-Z les abelles /leza’βeʎes
/TS-DZ pots obrir
/
podz0
β’rir/Tʃ-Dʒ migobert /midʒo’βert/
Slide27Fenòmens
de contacte entre
CONSONANTS 1ASSIMILACIÓ
EMMUDIMENT
Slide28Fenòmens
de contacte entre
consonants 2
ASSIMILACIÓAssimilació de la sonoritat
o
s
onorització
Assimilació
del
punt
d’articulació
Assimilació
del
punt
i
mode
d’articulació
:
geminació
EMMUDIMENT
Acceptables
NO
acceptables
Slide29Contacte entre
consonants
3
ASSIMILACIÓAssimilació de la sonoritat o
sonorització
:
Les
oclusives
ffinals
sempre
són
sordes
: /p/ /t/ /k/
Sud /
sut
/
cub
/
kup
/
amarg
/
a’mark
/
Si la
paraula
següent comença per consonant sonora se sonoritzen:Cap bonic /kabbo'nik/Drac gran /
drag’gran/Groc verdós
/
grogver’dos
/Nét gran /ned’gran/
Slide30Contacte entre
consonants
4
ASSIMILACIÓAssimilació de la sonoritat
o
sonorització
:
Les
fricatives
i
africades
només
tenen
la
varietat
africada en
posició
final.
En contacte
amb
un so
sonor
se
sonoritzen
:
Gas /
gas
/ gas
butà /gazbu’ta/Puig /putʃ/ Puig Antich /pudʒan’tik
/
Slide31Contacte entre
consonants
5ASSIMILACIÓ
Assimilació del punt
d’articulació
:
M /m/
N /n/
Ny
/
ɲ
/
Bilabial:
meu
Alveolar:
neu
Palatal:
canya
Assimilació
Exemple
A bilabial /m/
Un bou /
um
’
β
ɔ
u/
A labiodental /
ɱ
/
Tramvia
/traɱ’via/A alveolar /n/Premsa /’prensa/A palatal /
ɲ /
Punxa
/’
puɲtʃa/A velar /
η /Ungla /’u
η
gla
/
Slide32Contacte entre
consonants
6Assimilació
de punt i mode
d’articulació
:
geminació
T+N= NN
Cotna
T+M= MM
Setmana
T+L= LL
Ametla
T+
ʎ
=
ʎ
ʎ
Ratlla
Contacte entre
consonants
7
EMMUDIMENTSAcceptables:
-r final: dormir /
dor’mi
/
-t, en
els
acabament
–
nt
i –
lt
:
sant
/san/,
cantant
/
kan’tan
/,
molt
/mol/
-r- en
alguns
mots
:
perdre
/’pedre/, diners /di’nes/p- del grup inicial ps-: psiquiatre /si’kjatre/
Slide34Contacte
entre
consonants 8
EMMUDIMENTS
NO
acceptables
:
-d- en
posició
intervocàlica
:
cadira
,
madur
, cadena,
vinguda
, …
G
davant
de u:
agulla
, jugar,
aigua
, etc.
-v-
intervocàlica
en
imperfets
de la 1ª
conjugació: parlaves, parlàvem.R de la síl·laba inicial de paraules com: problema, programa, etc.N dels grup cultes cons-,
ins-, trans-: constitucional, institució, transparent.